Kafé Izmir

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Kafé Izmir
by Graciela Tevah de Ryba

Akeyos ke moraron en el kuartier de Viya Krespo entre los anyos mil noveshentos i kuarenta i mil noveshentos i seshenta, los kunvido a poner el penserio en akeyos tiempos i akodrarvos de un kafé en la kaleja Gurruchaga ... ¡ansina es!, vo a kontarles un pokitiko del herido i vishitado Kafé Izmir.

Era ande los djidiós i otros bevian un kafesiko por las tadres, enmientras djugaban al tavle, la pastra i la loba. La golor del kafé i el fumo de los sigarrets daban guesmo a la kaleja.

Amigos, famiya i vizinos, gostosos estavan ayí, ama a la notche, mas kontentes kedavan de ver menearse bueno, a las bailarinas kunvidadas, kedando entresalidos kon las kantaderas i tanyedores, enmientras tomavan un rakí kon mesé i un o kon guevo jaminado.

Los mansevos del kuartier mos reuniamos en el klub Sefaradí para bailar, aser teatro, djugar al pingpong, dar un dolash i otras aktividades. Este club, estava serka del Kafe Izmir. El enverado, mos topábamos en la puerta, kaminabamos unas kalejas en delantre, i iegabamos al parke Sentenario, ande azían las funsiones de enverano, i mos embelekábamos ambezando de la operá, del valet i konsiertos, ke era vishitado por grandes musikos. Al terminar el konsierto, tornábamos endjuntos a kasa. Muestros padres se ponían de akodro para aresivirnos a todos en sus kasas, al terminar shabat. Los mansevos iban al kafé Izmir i merkaban los savoridos i maraviosos shishes, mosotras no podiamos ir, porke era solo de ombres. Los shishes eran manjar del Dió, avía de kodrero, de karne de vaka i de igadó. La vedra, me se ase agua la boka de la savor ke Albojer les daba.

Abía jaraganes ke no gostavan de lavorar, pero si de djugar. Se asentaban en el Izmir, komo dizían del marido de la babá Siniorú la Koena, la vida entera kafraba ke estaba en los petajines ama nunka perkuraba de traer parás para bivir,¡kuanto sufrió esta prove mujer, i agora más, en la veshés. Komo dize el reflán: “a la veshes cuernos de pez”. Ase unos anyos, al kirido kafé IZMIR lo derrokaron para fraguar un edificio: De los muestros, i de la famiya de Albojer, trusheron a la televisión i los magazines para perkurar de conservarlo, dunke no lo pudieron deshar en pié.

SEFARAires