Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.
In niev document per la historia della Cadi cun notizias da P. Baseli Berther.
 (1911) 
by Baseli Berther
[ 1 ]
Il Cumin della Cadi
de 1656
e
Mistral Giachen Berchter.


In niev document
per la historia della Cadi
cun notizias
da
P. BASELI BERTHER.


Mustér (Disentis)
Stampa de Giusep Condrau
1911.
[ 3 ]


Laudatur ab his, culpatur ab illis.
Hor. sat. 1, 2, 11.
Da biars vegn el ludaus,
Dad auters scurvanaus.


Strusch ei il pievel della Cadi staus enzacuraus sin Cumin aschi agitaus e turbelaus sco igl onn 1656. Ei ha buca setractau cheu ton per personalitads politicas, che datan per ordinari il pli bia de far a nossas tschentadas, ed era buca pervia de caussas purmein politicas: anzi quei Cumin ha giu in caracter per aschia de dir totalmein religius-politic. Ei 'gl ei stau in Cumin, che ha manau e dau il davos stausch tiella decisiun, tgi che dei haver alla finala la jurisdicziun sur 18 pleivs della Surselva ed Ursera, igl Uestg de Cuera ne igl Avat de Muster.

Per saver seorientar en quella caussa e per saver capier il dequirs e la muntada de quei Cumin, lein nus sesprovar dedar ina quorta survista dellas relaziuns antecedentas e dellas rischuns, che han leventau e manau neutier plaun e plaun remarcabla burascla. Nus suondein en nossa diluvidazium las notizias della „Synopsis“[1] e „Cuorta Memoria“[2] della Claustra de Muster, las soletas fontaunas entochen ussa da quellas vards ord quei temps, e vegnin a publicar alla finala in niev dovument, entochen dacheu totalmein nunenconoschents, ord il qual ei seresultescha, che la historia ha entochen ussa buca gin en tuts risguards la vera e dretga idea dil dequors dil Cumin de 1656, cunzun buc ariguard la bulla de Papa Urban VIII e la personalitat de Mistral Giachen Berchter.

[ 4 ]

La Claustra de Muster era da quei temps, concernent la confirmaziun e benedicziun digl Avat, dependenta dagl Uestg de Cuera. Igl uestgiu de Cuera fuva el dequors dils onns antecedents sembrugliaus en gronds deivets, tal'uisa, ch'ils beins e las reditas digl uestgiu vegnevan impegnadas als crediturs, perfin a protestants. Vegnent quei ad ureglia a Roma, han Papa Urban VIII (1623–1644) ed Innocens X (1644–1655) relaschau differentas bullas (brevs), entras las qualas els han garegiau dagl Uestg de Cuera, che las pleivs en igl entir uestgiu de Cuera, ch'eran sut ne incorporadas vidavon allas Claustras de Nossadunnaun, Faveras, Marienberg (Tirol)[3] e Muster, daventien dependentas dals Avats dellas respectivas Claustras e buca pli dagl Uestg de Cuera. Cheu encunter havessen lu las numnadas Claustras giu l'obligaziun de contribuir tons e tons mellis per saver pagar giu ils deivets digl uestgiu de Cuera.

1655, ils 30 de Fenadur ei Adalbert de Medell, oriunds da Tujetsch[4], vegnius elegius sco Avat de Muster. El haveva fatg ses studis plirs onns a Roma el collegi de Propaganda fide ed, ornaus cul tetel de doctor ella filosofia e teologia, fuv'el avon quort temps returnaus ella patria e steva en ses 27 onns. Aunc avon ch'el vegni benedius sco Avat ei il Nunci de Lucern, Frideric Borromeus, sevolvius tier Adalbert II e ha perschuadiu el dall'idea de Papa Urban VIII e ses dus successurs Innocens X ed Alexander VII (1655–1667) de numnadamein surprender entgians pleivs sut sia jurisdicziun e pagar persuenter 2000 fl. agl uestgiu de Cuera, — ina idea, alla quala Avat Adalbert II ha dau mo vesamein siu consentiment.

1655, ils 28 de Settember ei vegniu fatg a Cuera en preschientscha e cun consentiment de Gion VI Flugi, Uestg de Cuera ed Adalbert II de Medell, Avat de Muster, ina corrispondenta scartira, ch'ei vegnida confirmada ed approbada da Nunci Frideric Borromeus. 'Gl auter di, ils 29 de Settember ei Adalbert II vegnius confirmaus [ 5 ]e benedius elle catedrala dal Nunci sco Avat de Muster e zvar gratis.[5]

1655, ils 30 de Settember ha Nunci Frideric Borromeus relaschau ina scartira[6], en vertit della quala suondontas pleivs e filialas deien vegnir totalmein orasut dagl uestgieu de Cuera e messas per adina sut la jurisdicziun quasi episcopala digl Avat de Muster: La pleiv da s. Pieder e s. Paul ad Ursera cun las filialas de Hospenthal e Realp, la pleiv de s. Vigeli a Tujetsch, de s. Gion Battesta a Muster, de s. Martin a Medel, de s. Gion Battesta a Sumvitg, de s. Martin a Trun, de Nossadunna a Breil cun las filialas de s. Martin e s. Sievi, de s. Geri a Schlans, de s. Leodegar ad Uors, de s. Geri a Ruschein, de s. Zein a Ladir, de s. Flurin a Siath, de s. Andriu a Ruaun, de s. Giulitta as Andiast, de s. Rumetg a Fallera, de s. Plaisch a Valendau e de s. Gion Battesta a Domet. — La numnada scartira dil Nunci ei vegnida termessa tier a tuts spirituals dellas sura pleivs ed ei 'gl ei vegniu commondau en vertit della s. obedientscha de corrispunder a quell' ordinaziun fatga en num dil Papa Alexander VII.[7]

1655, ils 13 d'October ha Adalbert II, Avat da Muster, en consideraziun, che sia claustra seigi ussa totalmein exempta e che las allegadas pleivs stettien sut la jurisducziun della Claustra de Muster, pagau agl uestgiu de Cuera ils stipulai 2000 fl.[8] Ina respectiva quittanza en num digl Uestg de Cuera ei suttascreta da Domdecan Bernadin Gaudenz, Auditor Barclamin Sorinus e dad auters plirs.

♣♣

Buca ditg suenter ch'igl Uestg ed ils Canonics de Cuera han giu retschiert quelle summa tut en aur, ein els stai fetg enriclai da haver in tal pass e contract, il qual els havessen ussa bugen [ 6 ]revocau ed annulau, sch'ei havess saviu esser. Muort respect e reverenzia duida alla Sontga Sedia han els buc ughiau de luvrar encunter aviartamein, denton ei quei vegniu fatg sin vias e sendas indirectas. La „Curta Memoria“ (p. 250) raquenta sco suonda: „Igl Uestg ha clomau e laschau vegnir tier El ils Spirituals dellas numnadas pleifs, comondont a quels a quels, ch'Els duessen instigar e surplidar ils pievels de lur pleifs, che quels cun tut lur poder e cun tutta forza semetessen e figiessen encunter a quella midada e faitg accort, e ch'Els mai duessen secontentar ded esser ne star sut agli Avat u alla claustra. Quei ei era daventau: pertgei ch'ils Spirituals e Seculars part per far plascher a lur Uestg, part per il schliet cor che schiglioc portan ina part encunter ils Religius, han faitg ed exequiu il Camond cun tut fliss e quitau, cun tal effect, che bunamein tut era encunter, e nagin secuntentava de vegnir sut alla Claustra, en staigl digl Uestg.“

Enderschent il Nunci quell'opposiziun, ha el relaschau ils 13 de November 1655 in rigurus decret als plevons e caplons dils capetels de Muster, Uors, Foppa ed Ursera ed admoniu els danovamein sut peina de suspensiun ed inhabilitat tier dignitats de corrispunder a siu exprimiu commond enteifer de siat dis.[9]

Stermentai entras tal decret, han enzaconts paucs spirituals dellas numnadas plaivs reconoschiu igl Avat de Muster per lur superiur ed engirau fideivladat. Denter quels ei stau in dils principals Nicolaus Genelin, plevon a Sumvitg.[10]

1656, ils 4 de Schaner, tut sur ura, han ils spirituals della Cadi teniu capetel a Trun per secussegliar e sedeliberar sur quella impurtanta caussa. Era Avat Adalbert II, accompignaus da P. Maurus Cathrin,[11] ei comparius sin quei capetel. El ha mess avon leu als spirituals cun tutta ruasseivladat las respectivas scartiras de Papa Urban VIII e de Innocens X, sco era la convenziun fatga denter igl Uestg de Cuera e la Claustra da Muster cun intervenziun ed approbaziun dil Nunci. Denton tut ei stau adumbatten. Ils spirituals ein perseverai en lur opiniun e han refusau scadina sutmissiun ed obedientscha alla Claustra, nunditgont ils commonds e las [ 7 ]smanatschas dil Nunci. E sez plevon Nicolaus Genelin ed ils auters, ch'eran stai sesutamess vivon agl Avat, ein puspei curdai giu da lur empermischun ed ein seuni cun lur confrars.

Ella part sut eran 6 plevon stai seredunai il 16 de Schaner 1656 a Ruaun e han giu componiu ina recenta scartira, cun la quala els han appellau a Roma e domandau in agen commissari en quella fatschenta, supplicont de far quescher il Nunci ad interim. La medema protesta ei era vegnida surdada agl Avat Adalbert II a Trun ils 17 de Schaner 1656. Suttascrets ein: Lorenz Curschellas, plevon a Siath, Duri Gandtner, plevon ad Andiast, Melchior Caprez, plevon a Ruaun, Pieder Caduff, plevon a Schlans, Christian Callucius, plevon a Fallera e Gion Caderas, plevon a Ruschein.[12]

La caussa ei adina vegnida pli acuta e pli enconuschenta, era al pievel. Ei ha era buca mancau de quels, che han luvrau denter il pievel en favur dils spirituals, respectiv pigl Uestg ed encunter la Claustra, aschia ch'il pievel fuva alla finala seprius en generalmein per las ideas dils spirituals seculars.

♣♣♣

Cheu arriva ussa il di de Cumin 1565, gliendisdis Tschuncheismas.[13] Las stgiras neblas, setratgas neutier gia daditg sur la Cadi, han purtau quei di, ils 5 de Zercladur, in vehement stemprau sin la tschentada a Muster. La „Synopsis“ raquenta il suondont:

Sin Cumin fuva era presents il Custos della catedrala de Cuera,[14] termess dagl Uestg Gion VI Flugi d'Aspermont, in um rafinau e principal instigatur dil pievel, auctur e promotur de zun gronda violenza. Quel ha plidau e perorau avon igl igl entir pievel stigont si quel. Biars auters plevons e spirituals han suondau quei oratur, sco era ils missionaris caputschiners,[15] buca seregurdont dils beneficis, ch'els havevan retschiert da nos Avats Augustin, Josef ed Adalbert I, e finalmein ord ils seculars Nicolaus Maissen, intim amitg dil Domcustos, ch'era avon quort temps vegnius alzaus buca senza rampins, ord bassa condiziun tier la pli auta dignitat dil Cumin.[16] [ 8 ]

„Instigaus aschia, ha il pievel entschiet a garegiar dagl Avat cun gronda canera e smanatschas, eh'el extradeschi la bulla dils Papas Urban VIII ed Innocens X al Mistral ed al Cumin. Quei ha era stoviu daventar. Havend il pievel quellas scartiras en ses mauns, han ins fatg mo beffas e gomias cun quellas ed era sur igl Avat, ed alla finala surdau quellas al nievelegiu Mistral Giachen Berchter, il qual ha senza ni tema ni respect avon il Vicari de Christus priu ora siu cunti e tagliau e scarpau en tocs quellas avon igl entir pievel. Tut ei selegrau lundergiu, segloriont e triumfont sco quels, che selegran giud la raccolta e victoria, partent la preda. (Is. 9, 3.) Denton buca senza castitg.“ —

La „Synopsis“ raquenta lu detagliadamein e cun veseivla satisfacziun vinavon e di, co ils principals instigaturs, il Domcustos[17] e Nicolaus Maissen[18], seigien vegni castiai persuenter dalla divina providientscha.

Concernent il nievelegiu Mistral remarca la „Cuorta Memoria“ (pag. 253) il suondont: „Mistral Jacob Berchter, il qual haveva scarpau e tagliau en tocs sin Cumin la Bulla Papala ei vegnius enten extrema miseria e pupira, ch'el ei staus sforzaus de vegnir e rogar la sia vivonda avon la porta della Claustra, sco il pli miserabel, pauper betler; ed alla fin, sco in miez desperau vagabund ha en tiaras e logens jasters stoviu encurir il siu de viver, nua ch'el ha finiu miserablamein il temps de sia veta.“ [ 9 ] Cun nossa survista, dada entochen dacheu, secartein nus de haver dau ina clara idea dellas relaziuns denter igl uestgiu de Cuera e la Claustra ord quei temps, sco era de haver motivau sufficientamein las rischuns, che han manau neutier il turbulent Cumin della Cadi de 1656.

Tenor la „Synopsis" e la ,,Cuorta Memoria" fuss pia Mistral Giachen Berchter staus in dils pli gronds adversaris della Claustra, de tuttavia schliet exempel sin Cumin e dasperas in um, che la torta de Diu havess tucau grevamein silsuenter. Suondont quellas duas fontaunas han historiografs e literats dil novissim temps adina turnau a raquintar il medem e per part era engrondiu sin nunfundada moda il secontener de Mistral Giachen Berchter sil Cumin de 1656.[19]

Denton secund in vegl document, anflaus la stad 1909, ed il qual nus schein suondar silsuenter exactamein talis e qualis, ei quei tut buca ver, anzi ei semuossa ord quei document, che Mistral Giachen Berchter ei adina staus in bien amitg e fautur della Claustra, e che las bullas de Urban VIII ed Innocens X seigien gnanc stadas sin Cumin. Ei sa pia esser negin raschieni, che Mistral Giachen Berchter hagi tagliau en tocs quellas. Era vegn ei mussau si, che Mistral Giachen Berchter seigi buca vegnius en miseria e pupira e dishonur, anzi, ch'el seigi vivius ses davos onns en bunas, ne silmeins buca schliatas relaziuns finanzialas e ch'el seigi morts sco officier e bien cristifideival a Valencia, honoraus e respectaus da tuts.

Il document, che nus publichein, havein nus ord in cudisch de quart format, screts en lungatg tudestg, che sesanfla egl archiv claustral a Muster, bein ligiaus e conservaus. Il cudisch ha 475 paginas[20], ch'ein denton buca emplenidas ora tuttas. El contegn differentas notizias, era sur musica, denton las pli biaras serefereschan sin la familia Berchter, dalla quala Mistral Giachen deriva. Il cudisch udev' all'entschatta a Mistral Giachen Berchter sez ed ei lu [ 10 ]seartaus a pliras generaziuns de sia descendenza, perquei porta era l'emprema cuviarta sil maun dadens suondonta inscripziun:

„Disess buoch gehört Mir Jacobo Berchter. Zum anderen Bienni gewestem LAmman zuo Disentis."

„Hernacher mir Joanni Berchter gewestem Poda. zuo Wurmbst auch 10: Jahr Lschreiber lobl. Gemeind Disentis, und 4: Jahr dess lobl. Ob: gr: Pundtess Lschreiber."

„Hernach mir Jacobo Berchter verlassen 1703 den 13 July."

Il cudisch ei screts sil pli pauc da quater differents mauns. Las pli veglias notizias statan sin pag. 424–445 sut il datum dils 13 de Fevrer 1623, differentas caussas sur musica: ,,Underricht und Documenta auf die Zitharen, wie man dieselb der Tabulatur nach schlagen soli ... Grundlicher Bericht wie man ein Zitharen stimmen solle" ... Lu suondan notas en bustabs tier diversas canzuns: „Cantiones quaedam sacrae ... Hernach volgen allerhandt deutsche gesangli, däntz, Gassenhauer und sonst kurzweilige stikhli."[21]

Sin pag. 446, cul datum 1635, ils 6 de Fevrer entscheiva Mistral Giachen Berchter a purtar en ils datums dil batten e della creisma de sia familia, che porschan muort lur originalitat agen interess e dils quals nus schein suondar cheu in exempel.

„Ao 1640 den 28ten Jully auf Samstag war der Tag 15 Stundt lang, wass im Zeichen dess gschützes, zwüschendt zwey, und drey Uhren nach mitag, ist mir ein sohn geboren, und an dem tag durch Ihr Ehrw. Gn. Hrn. Augustinum Prelaten dess Ehrwürdigen Gottshauss Disentiss alss Baptizando, und promitendo Götj, in bey sin deren Ehrwürdigen Hoch, und Wolgelerten geistlichen hrn. alss hrn. Jacob Callenberg[22] Pfarhr: alhir, und Camerer dess lobwürdigen Capitelss ob dem Wallt. Hr: P. Marti Stöckhlin, und hr: P. Joseph gewestener Decan dess obnermeltens Capitelss, Johan Thiraun schaffner, und Khemerling Menitsch, Gota war die Ehren, und tugendriche Frau Ammanin Anna Brancazi, dess hrn. alten Landrichters und Banerhrn Jacob de Balliel Eheliche Haussfrau.

Ist sin Tauff Nammen Johanness.[23]

Dass Got, wass für sin Seell dienstlich geben woll alless.

Ao 1643 den 24ten Augsten ist mein obgemelter sohn von Ihr Ehr. Gn. Johannes Flugiuss Bischoffen zu Chur gefürmet worden, war sin assistent der Hoch, und Wolgelert Hr. Cristophorus Hr, der Zite Tumpropst zu Chur."[24][ 11 ]

Da 1663–1690 ha Podestat Gion Berchter, fegl dil sura Mistral, scret en quei cudisch il datum dil batten e della creisma de ses figliols e figliolas. Da 1703 naven ha Scarvon Giachen Berchter, fegl dil Podestat purtau en sis battens, nua ch'el ei staus padrin.

Las pli biaras e las pli interessantas notizias derivan denton da P. Justus Josef Berchter, Subpriur della Claustra de Miister. A sias numerusas notizias, ch'el para de haver rimnau cun grondissima stenta biars onns ora, dat P. Justus il tetel sin pag. 34: ,,Berchterianische und andere Jahr Geschichten." Cun sia lavur po el haver entschiet 1723. Propriamein sutascrets ei P. Justus nigliu, mo ord fetg biaras notizias sur sia atgna personalitat e sur specialas, internas caussas della Claustra, sco era numnont Mistral Giachen Berchter siu tat, san ins concluder cun tutta segirezia, ch'el, P. Justus, seigi igl auctur de nies document — notizias biograficas ed apologia sur Mistral Giachen Berchter.

P. Justus Josef Berchter, Conventual della Claustra de Muster da 1697–1736, fuva frar de Scarvon Giachen Berchter ed aschia in dretg beadi de Mistral Giachen Berchter. El era perquei tuttavia bein enconoschents cun la historia e las relaziuns della familia Berchter. Che sias notizias merettien compleina renconoschientscha e cardientscha, quei domonda schon sia simpla, sincera moda e maniera el scriver; ch'el hagi priu exact e conscienzius cun sias notizias, quei muossan oravontut las numerusas, differentas fontaunas, ord las qualas el ha fatg ses liungs e serius studis. Mal, snueivel mal fa ei a nus, de stover numnar tontas ed aschi interessantas e per part voluminusas scartiras, las qualas ein ussa per grondissim donn della historia grischuna totalmein svanidas. Senza dubi ein ellas daventadas in'unfrenda dil berschament de 1799. Sin pag. 33 scriva P. Justus:

Die nahmen auss deren schrifften ich volgende Notata aussgenomen.

1. Ihr hoch Fürstliche Gnaden Augustin stöcklin Apt. († 1641)[25]
2. Ihr Fürstliche Gnaden Adalbertus de Medell Apt. († 1696)
3. Ihr Fürstliche Gnaden Adalbert de Funs Apt. († 1716)
4. R. R. P. Maurus Catharin Decanus zu Disentis. († 1696)
5. R. P. Fintanus Wimer (Widmer) geistlich im kloster Disentiss.
(fuva frater 1662; morts suenter 1687.)
6. Auss denen alten tauff, und totten büochern der Pfarey Disentiss. [ 12 ]
7. Auss denen alten tauff und totten büochern zu Thawetsch.[26]
8. Auss vilen schrifften H. Landt Amans Jacob Berchter von Disentiss. († 1676)
9. Auss vilen schrifften H. Podestat Joan Berchter von Disentiss. († 1703)
10. Auss vilen schrifften H. Landrichterss Jacobi Balliel. († 1645)
11. Auss schrifften Landt Aman Joan Soliva von Thawetsch. (Ei staus Podestat a Morbegno 1611/12, Mistral 1632/33.)
12. Auss vilen anderen alten schrifften, so R. P. Adalbert Bevelaqua in seinem grossen buoch geschriben. († 1723)
13. Auss dem buoch Benefactorum zu Disentiss in kloster.
14. Auss dem schwarzen buoch von Waltenspurg.
15. Auss vilen alten warhaftigen leüten mündlich gehört.[27]

Sper la biografia e l'apologia sur Mistral Giachen Berchter, che explicheschan e completeschan ina l'autra, dat P. Justus aunc autras interessantas notizias sur la derivonza de Mistral Giachen Berchter.

Il bab de Mistral Giachen Berchter ei stau salter de Cumin (Grossweibel) Gion Berchter.[28] Salter Gion Berchter ei naschius a Tujetsch 1578. El ha sil pli pauc aunc giu in frar cul num Buri, che steva a Camischollas e forsa in auter cul num Gion Martin. Suenter la moria gronda de 1585, che ha raffau naven ella vischnaunca de Tujetsch buca meins che 800 persunas,[29] ei salter Gion Berchter vegnius sco buob de 7 onns a Muster, probablamein tier parents. El ei staus maridaus duas gadas, cun Anna Capaul ded Acletta e Gretta de Medell. Sper il fegl Giachen ha salter Gion silmeins aunc giu ina feglia cul num Gretta, che ha giu maridau Str. Martin Fontana, da gliez temps ina dellas pli rehas familias de Muster. Domisdus affons paran de derivar dalla secunda dunna. [ 13 ]

Salter Gion Berchter habitava el vitg Mustér, en casa presentamein da vieua Sus. Agosti. Quella casa udeva dad in temps alla claustra e probablamein ha avat Christian de Castelberg giu baghegiau ella 1582. La numnada casa ei stada dis ed onns la casa cumin ed ei senza dubi la pli veglia e la pli interessanta casa el vitg Mustér. Tier il barschament dils Franzos da 1799 ein ils mirs ed arviuls dalla casa restai intacts. Ins ha turnau a baghiar ora ella silsuenter e duvrau vinavon sco casa da cumin.[30] Tschalers cun arviul, per part senza finiastra, formavan la perschun. Ordado sil mir dadens dalla casa fuva nudau en il bratsch cumin, nua che tut saveva s'orientar sur l'ufficiala, gesta mesira.

Gion Berchter ei staus varga 40 onns salter da cumin e sco tal era ustier da cumin. "Dis hauss ist vil iahren dass Raadhauss gewesen, er aber gar vil iahren der Gemeindt Wirt gewesen, dess wegen alss der Landtman Hans de Florin 1629 hat lassen sein haab, und guoth in die scussion einethuohn, hatt er für seine unköstüngen gehabt, durch die H. dess Raadss 12 silberne vergulte underschidliche geschir überkhomen."[31]

Era sur igl exteriur da salter Gion vegn ei raquintau e con devozius el fuvi en ses vegls dis e co era cruschs seigi stau sia sort. "Er ... war gross, hatte graue Haar, rothess angesicht, flegte alle morgen bey dem brunen zu waschen, obschon Winter ware, er war andechtig gegen die armen seelen in fegfeür, darum als er alt ware hatte er stetss den rosenkranz bey der Offen in der handt."

"Er hat gesagt dass sein Grossvatter seye 101 iahr alt gewesst. Er aber ist 93 iahr alt worden, und starbe 1671 den 22 Juny ums 6 und 7 uhr vormitag".[32] "Diser hat müessen auch vil leiden da LandAman Florin Jagmet, und Nicolaus Landrichter Mayssen überhandleten.[33]

Suenter haver dau ina survesta generala sur las relaziuns religius-politicas dalla Cadi immediat avon il cumin da 1656, sco era sur il decuors da quel; suenter haver fatg enconuschent il lectur cun las principalas persunalitads da quei moviment e cun la derivonza da mistral Giachen Berchter, schein nus suandar igl exact [ 14 ]verbal da nies document — notizias biograficas ed apologia sur mistral Giachen Berchter. — Per far clar la caussa, schi lunsch sco pusseivel, essan nus sespruai da dar parallelmein ina libra, denton fideivla translaziun dil document en romontsch e da glossar quel tscheu e leu cun notizias. P. Justus Berchter, igl autur dil document, enquera da refutar entras quel las faulsas ingiurias e columnias sur siu tat e muossa si, che quel seigi adina staus in amitg e fautur dalla venerabla Claustra.

♣♣♣

Herr Landaman Jacob Berchter.[34]

Signur Mistral Giachen Berchter.

Diser war einer anstendiger gemeiner grösse, ein Mann, Hochgelehrt, und gar beredsam gewesen hat französisch, italienisch, theüss, romaniss reden können und gar wohl geschrieben.

Quel ei staus in um de undreivla, cumina grondezia, fetg perderts e de tuttavia buna faviala, saveva plidar franzos, talian, latin, tudestg, romontsch e saveva era scriver bein.

1633. alss dess schwedischen Königss Gustavi, der General Horinus ein unkatolischer, und geheimer Fründ dess Duca de Roana die stat Constanz belagert hatte, und grosse gefahr wahre, er würden durch den steheg under Chur Pünten auch belagern, haben alle 3 Pünten ein ausschuz Soldaten abgefertigt, alss dan hat diser Landaman Jacob Berchter alss hauptman der Gemeindt[35] Disentiss Companei von 63 man commandiert, und hinabgefüret. ein schöner rother man. Und dess H. gross Weibelss Joan Berchter Sohn.

1633, curche Horn, general de Gustav, retg della Suevia, buca de religiun catolica e secret amitg dil duca de Rohan, ha giu occupau il martgau de Constanz e nua ch'ei fuva grond prighel, ch'el vegni sul Steg, sut Cuera era ad occupar il Grischun, han tuttas treis ligias termess ina partida schuldada; cheu ha quei Mistral Giachen Berchter sco capitani dil Cumin de Muster, commandau e manau giu la compagnia da 63 umens. El fuva in bi um tgetschen ed ei staus fegl dil Salter de Cumin Gion Berchter

1639. den 14 augsten alss H. Conradin von Castelberg, und H. Landrichter Jacob Balliel gen Meilandt giengten dass Capitulat zu machen, ist Jacob Berchter von H. Apt. Augustino stöcklin gen Meilandt umb ein gewisse jährliche pension geltss von 200 Δ[36] geschikht worden, welcher mit obigen von dem Duca horchehrlich bewilkhomet worden. in seiner Credenzschreiben wird er von H. Apt Augustin genambset ein Wohlbedachter, Fürsichtiger, und hochsinniger Man dess Klosterss schreiber, geschworner und Landschreiber.

1639, ils 14 d'Uost, curche Conradin de Castelberg e Landrechter Gichen Balliel ein serendi a Milaun per componer il capitulat, cheu ei Giachen Berchter vegnius tarmess dad Avat Augustin Stöcklin a Milaun pervia dina pensiun annuale en daners de 200 crunas, il qual ei vegnius beneventaus cun ils sura dal duca cun gronda honur. En sia scartira credenziala vegn el numnaus dad Avat Augustin in beinditgau, precaut e niebel um, Scarvon della Claustra, Gerau e Scarvon de Cumin.

[57] 1639. 24. Octobris vor un nach da die iezige neue Kirchen zu st. Joannes wurde gebauet, wahre Kirchen Vogt H. Landaman Jacob Berchter, welcher alss Vogt den titl. H. Apt Augustin gebettet hat, dass es sich bewürdiget den ersten geweihen stein zur selben Kirchen gelegt hat 1639. 22. aprilis[37]. 1643 von titl. H. Bischoff Flugio den 23 augsten eingewichen worden.

1639, ils 24 d'October, avon e suenter, nua che la nova presenta baselgia de s. Gions ei vegnida baghiada, fuva Mistral Giachen Berchter ugaubaselgia e ha sco tal supplicau igl Avat Augustin, ch'el ei sedignaus de benedir e tschentar il crap fundamental de lezza baselgia ils 22 d'Avrel 1639. — 1643, ils 23 d'Uost ei quella baselgia vegnida benedida da Uestg Flugi.

1641 ist er alss dess Gottsshauss Lan[d]schreiber mit titl. H. Jacob Balliel gen Muri gangen mit dem neü erwölten H. Apt Joseph[38] welcher aldorten gewichen worden.

1641 eis el sco Scarvon della Claustra serendius ensemblamain cun Giachen Balliel a Muri cun il niev elegiu Avat Josef, il qual ei vegnius benedius leu.

1648. den 12. Juny wurde Alt Landaman Jacob Berchter mit H. Landrichter Conradin von Castelberg gen Muri geschikht eine Composition die noch ietz gehalten wird zu machen.[39] in ihren Credenz schrift wurden beyde von der Gemeindt od. Obrikheit der titel gegeben Unseren Hochweisen, Wohledlen, Gastrengen, schr[eiber] ware Florinus Jagmet. Diss Credenzschrift ist noch vorhanden.

1648, ils 12 de Zercladur ei vegl Mistral Giachen Berchter, ensemen cun Landrechter Conradin de Castelberg, vegnius termess a Muri, per far giu ina composiziun, che vegn aunc ussa observada. En lur brev credenziala ei vegniu dau dal Cumin u Suprastonza a domisdus il tetel: Sabis, Nobels, Beinditgai; Scarvon fuva Florin Jagmet. Quella scartira credenziala exista aunc ussa.

[ 16 ]

1645, 1646 item 1656, 1657 ist diser Jacob Berchter der Gemeindt Disentis Landaman gewesen.

1645, 1646 sco era 1656 e 1657 ei quei Giachen Berchter staus Mistral dil Cumin della Cadi.

item der Gemeindt Lanschreiber[40] laut viler schriften.

Item Scarvon de Cumin tenor biaras scartiras.

item geschworner laut dess H. Apt Augustin zeügnuss.

Item Gerau tenor attestat ded Avat Augustin.

1653 hat er dem H. Apt Adalberto primo ein schöness grossess käss praesentiert.

1653 ha el presentau in grond e bi mignuc (mignuca?) agl Avat Adalbert I.

1661 in der stritikheit wegen Alpegnia und Plaundefalles[41] wird er gebraucht mit Landaman Balliel Bartli.[42]

1661 ella dispeta pervia della alp Lumpegnia e Plaun de Fallas vegn el tratgs neutier cun Mistral Barclamiu Balliel.

[58] 1653 hat Adalbertus Primus den H. Landaman Jacob Berchter zum mitag mahl eingeladen in Convent hinein, welcher alss dan dem Convent 2 mass Ehrentrunkh praesentiert hat, dan ess zurselben Zeit gar wenig Religiosen wahren.

1653 ha Adalbert I. envidau en Mistral Giachen Berchter a gentar el convent, che ha lura presentau 2 masiras vin d'honur al convent, schinavon ch'ei fuva da gliez temps mo paucs religius.

1668. 21 Septembris ist H. Landaman Jacob Berchter von Jhro Fürstlichen Gnaden Adalbert 2do zum mitag mahl mit ihm eingeladen worden.

1668, ils 21 de Settember, ei Mistral berchter vegnius envidaus en da Sia Grazia Adalbert II a gentar cun el.

1670. 9 Hornung ist H. Landama Jacob Berchter in Fassnacht in Convent zum mitag eingeladen worden und sein Sohn Joannes.

1670, ils 9 de Fevrer, il tscheiver ei Mistral Giachen Berchter vegnius envidaus en cun siu fegl Gion a gentar el convent.

[ 17 ]

1658 den ... hat H. Landama Jacob Berchter die Petition in Convent gethon gar schön für den Paulo Reütiman welcher nach der profession P. Placidus Reütiman genent worden.[43]

1685, ils ... ha Mistral Giachen Berchter fatg zun bein la petiziun el convent per Paul Rüttimann, ch'ei vegnius numnaus suenter il profess P. Placi Rüttimann.

1669. 16 Juny hat er wider die Petition gethon in Convent vor dass Capitel für den Melcher, od Joachim Coray gethon, welcher nach seiner Profession P. Ursicinus Coray genent worden.

1669, ils 16 de Zercladur, ha el puspei fatg la petiziun el convent avon il capetel per Melchior ne Giohen Coray, ch'ei vegnius numnaus suenter siu profess P. Ursicin Coray.

1656. 21 may ist von Adalberto 2do gen Thawetsch geschikht worden den Pfahrer aldorten zu erwehlen.[44]

1656, ils 21 de Matg eis el vegnius termess dad Adalbert II a Tujetsch per leger ora leu il plevon.

NB Dise seind zwar kleine pagatellen, auss welchen doch zu erkennen ist, dass diser Landaman Jacob Berchter dess Klosterss guother fründt gewesen seye.

NB. Quei ei zvar mo pintgas bagatellas, ord las qualas ins sa denton tonaton enconuscher, che quei Mistral Giachen Berchter seigi staus in bien amitg della Claustra.

1650. den 8 Wintermonath ist H. Landama Jacob Berchter alss beysizer mit anderen 2 von Disentis gen Waltenspurg gangen alss aldorten Criminal ware.[45] aus dem schwarzen buoch von Waltenspurg fol. 287.

1650, ils 8 de November, ei Mistral Giachen Berchter serendius sco assessur cun dus auters de Muster ad Uors la Foppa, essent leu dertgira criminala. Ord il «Cudisch Ner» ded Uors fol. 287.

[59] 1635 ware sein erste Frau die Ehlige Dochter dess H. Podestatss, und Landamanss Bartholome de Turre von Dardin.[46]

1635 eis el maridaus per la emprema ga cun Anna, feglia legit. de Podestat e Mistral Barclamiu de Turre de Dardin.

1649 nach dem tod der ersteren ware sein Ehlihe Frau Maria die Dochter dess H. Landrichter Conradin von Castelberg, welche nach absterben seiness Ehemanss Landaman Jacob Berchter dem Kloster Disentis 60 R vermacht hat mit diser Condition, dass 30 privilegierte hl Messen gelesen sollen werden.

1649, suenter la mort de sia emprema dunna, eis el maridaus cun Maria, feglia legit. de Landrechter Conradin de Castelberg, la quala ha fatg si suenter la mort de siu mariu Mistral Giachen Berchter 60 R. cun la cundiziun, ch'ei deigi vegnir legiu 30 s. messas privilegiadas.

[ 18 ]

item hat dise 10 R der Kirchen zu st Joannes und s Agatha[47] vermacht.

Item ha quella fatg si 10 R. alla baselgia de s. Gions e de s. Gada.

1671 den 1. Novembris hatte H. Landaman Jacob Berchter der Kirchen zu st Joannes Baptista in Campo R 700 vermacht, welche Ihr Fürstl Gnaden Bischof Udalricus de Monte 1683. 16 Juny bis 70 R dispensiert.[48]

1671, 'gl 1. de November, haveva Mistral Giachen Berchter giu fatg si alla baselgia de s. Gion Battesta a s. Gions 700 R., dals quals Sia Grazia Prenci-Uestg Duri de Mont ha dispensau ils 16 de Zercladur 1683 entochen sin 70 R.

1676. den 25 Septembris ist H. Landaman Jacob Berchter in 60 iahr seiness Alterss zu Walenza in Welschland in beysein seiness Sohness Joannis Baptistae Berchter[49] durch krankheit in dem betth nach deme Gottlob mit allen heyligen sacramenten versechen gewesen, von diser Welt geschiden, und mit grossen Ehren, und nach kriegss brauch zur erden bestattet worden.

1676, ils 25 de Settember, ei Mistral Giachen Berchter spartius da questa veta en ina vegliadetgna da 60 onns a Valencia en Spagna en preschientscha de siu fegl Gion Battesta Berchter en consequenza dina malsogna en letg, suenter esser staus provedius, Dieus seigi ludaus, cun tuts sogns sacramants (dils moribunds), ed ei vegnius satraus cun gronda honur e tenor usit d'uiara.

Allhier zu Disentis hat man den 3. od 30 gehalten 1676 den 26 8bris alwo bey st Joannes 24 Messen gelesen worden under welche gewesen seindt. D. Decanus Joannes de Turre, sein Nepot Ludovicus Jagmet, D. Mathias Cavaza, D. Mathias Camenisch, D. Balthasarus, die andern od Capuciner od Bendedictiner, und andere Weldliche Geistliche. item 2 fratres zur music dan man hat dass gross Ampt figuriert mit der music. 1 sackh salz von 16 qna.

Cheu a Muster han ins fatg messas dil tierz 1676, ils 26 de October, nua ch'ei 'gl ei vegniu legiu 24 messas a s. Gions; denter ils spirituals presents sesanflavan Decan Gion de Turre, siu nefs Ludivic Jagmet, Mathias Cavaza, Mathias Camenisch, Balthasar (de Anthonys), ils auters fuvan u caputschiners ne benedictiners ed auters spirituals seculars. Item dus fraters pervia della musica, schinavon che la messa gronda ei vegnida celebrada cun musica figurala. In sac da sal de 16 curtaunas (ei vegnius partius ora almosna).

[ 19 ]

[60] Dem Loblichen Convent hat der Podestat Joan Berchter sein H. Sohn 4 Mass Wein praesentiert etc. wegen der Music.

Al ludeivel convent ha Podestat Gion Berchter, siu fegl, presentau 4 mesiras vin etc. pervia della musica.

item hat den 23 8bris R. P. Maurus Catharin ein Mess für Landaman Jacob Berchter gelesen in Kloster.

Item ha R. P. Maurus Cathrin legiu ils 23 d'October ina messa en Claustra per Mistral Giachen Berchter.

item den 26 8bris hat P. Maurus Catharin ein privilegierte Mess gesungen für H. Landaman.

Itam ha P. Maurus Cathrin cantau ils 26 d'October ina messa privilegiada sin in glendisdis per il Mistral.

1677. den 7 7bris hat man dass Jahrzeit gehalten für obigen H. Landaman Jacob Berchter, bey sanct Joannes 23 Messen allwo 9 Priester auss dem Kloster, 2 Capuciner, item H. Decan Joan de Turre,[50] H. Canonic Schyer,[51], H. Joan Busch,[52] H. Petrus Caduss,[53] H. Mathias Cavaza, H. Mathias Camenisch,[54] H. Balthasarus de Antonys,[55] H. Ludovicus Jagmet,[56] H. Petrus Cadurisch,[57] H. Petrus Calenberger,[58] H. Gion Genelin,[59] H. Paulus de Rungs. Die music wie in vorigen iahr. item 1 sag salz aussgegeben. item in vorigen iahr hat sein Sohn H. Podestat 30 Messen nach altem Brauch lassen lesen! vide P. Maurum Catharin.

1677, ils 7 de Settember, han ins teniu il caudon per il sura numnau Mistral Giachen Berchter, nua ch'ei 'gl ei vegniu legiu 23 messas a s. Gions, ed ei fuva present: 9 paders della Claustra, 2 caputschiners; item Decan Gion de Turre, Canonic Schyer, Gion Busch, Pieder Caduff, Mathias Cavaza, Mathias Camenisch, Balthasar de Antonys, Ladivic Jagmet, Pieder Cadurisch, Pieder Calenberger, Gion Genelin, Paul de Rungs. La musica (ei stada) sco igl onn vargau. Item eis ei vegniu dau ora in sac sal. Item ha siu fegl Podestat schau leger tenor vegl usit 30 messas igl onn vargau. Mira P. Maurus Cathrin.

Gott seys seiner, und aller Christglaubigen Seelen Barmherzig. Er auch erfahren müossen dass wir durch vilen trüobsaalen müossen in dass himelreich hinein gehen. Noli vinci a malo, sed vince in bono malum.

Dieus seigi miserecordeivels cun el e cun las olmas de tuts cristifideivels! El ha era stoviu experimentar, che nus stoveien intrar el reginavel de Diu tras biaras tribulaziuns – Lai buca surventscher tras il mal, anzi surventscha il mal tras il bien. Rom. 12,21.

[ 20 ]

Weilen H. Landaman Jacob Berchter seinen hl Patronen in hochen Ehren hatte, hat er in seinem nahmen den Hans la Bologna auss Sumvixerthall gen St. Jacob in Galitia gewahlfahrten geschikht, er selber der bilgram hat gesagt.

Cunquei che Mistral Giachen Berchter teneva zun ault siu s. Patrun, ha el termess il Hans la Bologna della Vall-Sumvitg en siu num a sogns a s. Giachen en Galizia. Il pelegrin sez ha detg.

[61] Sein Andacht hat sich sechen lassen, dass er der kirkhen zu St Joannes R 700 vermacht hatte wie oben. sonder in dem selbigen brieff, welche er dem R. P. Hypolito[60] zugeschikht hatte, meldet er wan er nacher huass komen werde, wolle er unser lieben Frau von Rosenkranz R 100 der kirkhen zu St Placi R 200. dem lieben Gottshaus Disentis R 300 vermachen, weilen er und seine Vorfahrer vil guotss empfangen. dise brieffen seindt vorhanden.

Sia devoziun ei buca mo semussada cheutras, ch'el ha giu fatg si 700 R. alla baselgia de s. Gions, sco detg sura, mobein era en quella brev, ch'el ha termess al P. Hipolit, fa el de saver, curch'el vegni a casa, vegli el far si a Nossadunna dil s. Rosari 100 R., alla baselgia de s. Placi 200 R., alla cara Claustra de Muster 300 R. havent el e ses perdavonts retschiert bia bien. Quella brev exista aunc ussa.

Ess ist auch ein rodel vorhanden welchen er geschriben da die kirch gebauet wurde dess aussgebenss da er Vogt war. 1646 hat er ein guothe rechnung diser Vogtey vor denen Raadtss H gegeben, wie diss geschriben ist.

Ei exista era in rodel sur las expenses, ch'el ha scret curche la baselgia ei vegnida baghegiada essent el ugau. 1646 ha el dau giu in bien quen sur quell'ugadia als signurs cussigliers, sco ei stat scret.

1671. in Julio hat er, und sein Frau schwester Greta, H. Str. Martin Fontana Frau R. 24000[61] geerbt gehabt.

1671, il Fenadur, ha el e sia sora Margreta, dunna de Str. Martin Fontana, giu artau 24000 R.

[ 21 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/25 [ 22 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/26 [ 23 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/27 [ 24 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/28 [ 25 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/29 [ 26 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/30 [ 27 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/31 [ 28 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/32 [ 29 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/33 [ 30 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/34 [ 31 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/35 [ 32 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/36 [ 33 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/37 [ 34 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/38 [ 35 ]Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/39 [ 36 ]

♣♣♣

Dein nus aunc ina gada ina quorta egliada sin nies document, sche vesein nus, che quel ei elaboraus cun gronda stenta e, schi lunsch sco nus savein giudicar, cun tutta pusseivla obiectivitad. Igl auctur sefundescha sin veglias, senza dubi verdeivlas fontaunas, cunzun las scartiras da P. Maurus Cathrin, ch' ein, sco ei vul parer a nus, buca stadas enconuschentas agl auctur della „Synopsis“.

Ei seresultescha ord quei document — cuntrari alla historia entochen dacheu —, che la bulla da Papa Urban VIII seigi, entras in sbagl cun il diplom dil doctorat de Avat Adalbert II, gnanc stada sin Cumin, nundir vegnida tagliada en tocs cun in cunti. Ultra de quei secapev' ei da sasez per in um sco Adalbert II ei staus, ch' el vegnessi a prevegnir a scadina profanaziun della bulla cun far adatadas condiziuns, avon che surdar quella, las qualas ein era vegnidas fatgas ed observadas, malgrad tutta alteraziun da part dil pievel e de ses manaders.

Ord las numerusas notizias sur Mistral Giachen Berchter semuoss' ei plinavon claramein, ch' el seigi staus da tut temps in sincer e beinvesiu amitg della Claustra e ch' el seigi gia ord tala rischun buca staus staus el cas de far in tal afrunt alla Claustra. Ils differents arguments cun las notizias accompignontas muossan evidentamein, che Mistral Giachen Berchter hagi buca tagliau en tocs la bulla, che siu scontener sin Cumin hagi fatg en negin gran dishonur a siu num e che sias relaziuns finanzialas seigien tuttavia buca stadas ord moda, sco era ch' el seigi silsuenter vivius e morts en honurs.

Las bunas relaziuns, che regeven denter la Claustra e la famiglia Berchter avon il Cumin de 1656, ein era semantenidas suenter, sco nus vesein quei principalmein tier sia mort 1676, ed ein era scartadas vi sils affons de Mistral Giachen Berchter. Perdetga da quei datan pliras notizias, che nus havein anflau sur ses dus fegls, P. Adalgott, conventual de Nossadunnaun e Podestat Gion [ 37 ]Berchter, che ha prestau biars survetschs alla Claustra, fatg si ina gronda facultad ad ella e ch' ei perfin daventaus commensal de quella 1692.

En quei document legin nus plinavon per l'emprema ga positivamein, che Avat Adalbert III de Funs seigi igl auctur della „Synopsis“ e ch' el hagi concepiu quella 1696. — En nies allegau manuscret ei vegniu purtau en diversas notizias entochen 1736, — igl onn, che P. Justus ei morts — denton havein nus anflau negliu remarcas sur la „Cuorta Memoria“. Ins astga forsa concluder ord quei, che quella seigi vegnida translatada e compilada pér suenter 1736.

Fertont ch' ins enconoscheva entochen dacheu mo paucas scartiras cul num digl auctur, las qualas ein daventadas in' unfrenda dils differents berschaments della Claustra (1387, 1514, cunzun 1799), vegnin nun fatg attents (pag. 11) sin auters novs nums, ils quals havevan schau anavos notizias sur fatgs de nossa patria. Denter quels sesanflan era Mistral Giachen Berchter e siu fegl Podestat Gion Berchter.

La schlateina Berchter ei ina dellas pli veglias ella Cadi. El dequors dil temps ha ella dau biars meriteivels umens pella patria e pella baselgia. — Colonel R. de Hess scriva en siu „Fragmen Genealogicum des Geschlechts Berther“:

„Ils Berthers ein senza dubi ina dellas pli veglias e distinguidas schlateinas dil cumin della Cadi. Gia el 14avel tschentaner vegnan els avon en documents de Tujetsch sut il num „da Cha Berchte“.[62] Dal 15avel tschentaner naven, scret „Berchter“, a Tujetsch, Mustér e Sumvitg. Depi il 19avel tschentaner, scret „Berther“, els medems loghens. Gia el 15avel tschentaner han ils Berchters dau mistrals al cumin della Cadi; ell' emprema mesadat dil 16avel tschentaner alla Ligia Grischa: Landrechters, q. v. Caus della republica della Ligia Grischa; el 16, 17 e 18avel tschentaner al cumin della Cadi in diember de mistrals, bandirels, scarvons; allura comissaris, podestats, scarvons della Ligia, delegai d' honur silla dieta ed a. v. Nus anflein ils Berchters fetg savens en scartiras stampadas de contegn historic, sco era en in grond diember de documents originals.“ [ 38 ]

Ella liesta dils mistrals della Cadi anflein nus suondonts nums ord la schlateina Berther:

Martin (Jenin) Berchter de Tschamut 1425/6
Giachen Berchter 1461/4.
Duri Berchter de Tujetsch 1467; 1471/2; 1477/81; 1484; 1490/5.
Gion Duri Berchter 1497/8; 1503/4. — Landrechter 1511/2.
Martin Berchter 1499—1502[63]
Duri Berchter de Tujetsch 1513/9; 1522/6[64]. — 1519 ha Papa Julius II regalau ina bandiera al Cumin della Cadi. — Landrechter 1522/3; 1528/9; 1531/2.
Pieder Berchter de Tujetsch 1546/9. — Landrechter 1549/50; 1561/2. — Commissari a Clavenna 1555/7 cun in salari de 1200 R.
Duri Berchter 1551/2.
Giachen Berchter de Tujetsch 1587/9; 1594/5.
Martin Berchter 1599—1600.
Gion Berchter 1605/7; 1617/8; 1620/1; 1636/8.
Giachen Berchter de Muster 1645/7; 1656/8.
Josef Nicolaus Berchter de Trun (Darvella) 1770/2. — Podestat a Trahona 1753/5.
Benedetg Berchter de Sumvitg 1772/4.

Sper quels meriteivels umens per il stat catein nus era in grond diember de spirituals ord la schlateine Berther, dils quals nus numnein ils suondonts:

P. Adalgott Berchter de Muster, O. S. B. a Nossadunnaun, † 1692.
Sur Pieder Berchter de Quoz-Muster, † 1714.
P. Justus Jos. Berchter de Muster, O. S. B. a Muster, † 1736.
P. Celestin Berchter de Muster, O. S. B. a Muster, † 174.. [ 39 ]
Sur Giachen Antoni Berchter de Camischollas, † 1765.
Sur Gion Antoni Berchter de Muster, Notar apost. † 1781[65]
Sur Nicolaus Berchter de Segnas, † 1798
Sur Tumaisch Dionis Berther de Muster, † 1809.
Sur Gion Battesta Berther de Muster, † 1816.
Sur Gion Ludivic Berther de Muster, † 18...
P. Adalgott Berther de Segnas, O. S. B. a Muster, † 1875.
Sur Paul Benedetg Berther de Rabius, Canonic e Decan dil capetel grond, † 1878 etc.

♣♣

Suenter haver giu anflau il sura document, havein nus considerau per in act de dueivladat de publicar quel e rectificar cheutras in'errur de nossa historia, che ha cuzau varga 250 onns. Nus anflein quella rectificaziun per dueivla e gesta gia visavi nies Cumin, sin il qual ei schischeva entochen ussa la zanur ded esser secontenius sin moda nuncorrecta encunter acts officials de Sia Sontgadad Papa.

Nus anflein quella publica rectificaziun per dueivla e gesta era visavi la veglia schlateina Berchter, oravontut visavi la respectabla personalitat de Mistral Giachen Berchter, che ha stoviu spitgar sin quella ditg avunda, mo nua che nus savein denton dir oz cun il psalmist: Judicium et iustitiam in Jacob tu fecisti (98,4). Ti has schau contonscher dretg e giustia il Giachen.

— FINIS. —


Notas
  1. „Synopsis“ senumna in manuscret, che cuntegn ils principals datums ed eveniments ord la historia dalla Claustra da Muster entochen alla fin dil 17avel tschentaner. Quels ein vegni excerptai ord ils 7 volums dallas annalas dalla Claustra, ils quals ein i a piarder tier il berschament da 1799. La Synopsis exista en plirs exemplars ed ei scretta en lungatg latin.
  2. „Cuorta Memoria della Successiun u diember dils Avats, sco era dellas causas, las pli remarcablas, ch'en succedidas da tems cu tems cun la Claustra de Muster, ne faitg midadas enten nossa tiara.“ Edida 1881 da C. Decurtins egl Archivio glottologico italiano VII. T. p. 197–254. — La „Cuorta Memoria“ ei per la pli gronda part la translaziun verbala della „Synopsis“ cun remarcas subiectiv-moralas ed aschia de secundara valetta pella historia.
  3. Ina gronda part dil Tirol e dil Vorarlberg udeva entochen 1805 tiegl uestgiu da Cuera.
  4. Siu frar Conradin ei staus Mistral 1668, 1669 e 1682, 1683. Landrechter 1678 e 1684. Ei morts 'gl 1. de Zercladur 1691. — La davosa persuna de quella nobla schlateina a Tujetsch ei stada Dunschala Onna Maria de Medell, morta ils 28 de Fevrer 1756, fertont ch'il davos um ei stau Josef de Medell, ch'ei vegnius ella lavina a Zercuns ils 6 de Favrer 1749, mont en agid als sventirai de Rueras.
  5. Tenor ina convenziun provisorica, fatga 1637, ils 27 de Zercladur a Faveras denter igl Uestg de Cuera ed ils Avats de Faveras e Muster, havess mintga niev Avat de Muster, priu ora il cas, ch'ei moress plirs Avats en in onn, giu de pagar 200 fl. agl Uestg per la confirmaziun e benedicziun ad aunc schar il cavagl, sin il qual igl Avat era cavalcaus, al „Mareschiallo“ digl Uestg. — Quei fuva denton era stau usitau avon. — La scartira originala sesanfla egl archiv episc. a Cuera. — Mira era Mohr Th., Regesten Nr. 324.
  6. Ina copia de quella scartira sesanfla ella „Synopsis“.
  7. Alexander VII ei vegnius elegius sco Papa ils 7 d'Avrel 1655.
  8. In rensch en aur representava entuorn igl onn 1650, tenor ils daners ded oz il di, ina valetta de circa 10–11 fr. — Pia fuss quei stau ina summa de 20–22,000 fr. — Mira: Planta, P. C. Geld und Geldeswerte. Jahresbericht der histor.-antiq. Gesellschaft von Graubünden 1886.
  9. La „Synopsis“ e „Cuorta Memoria“ portan il complein verbal de questa scartira.
  10. Nicolaus Genelin (Jenelino de Casura) ei staus plevon a Breil 1625–1634; a Schlans 1634–1646; a Sumvitg 1652–1658 † 1. de Matg.
  11. In P. Maurus Cathieni, sco la Cuorta Memoria porta p. 251 e ch'auters scribents han copiau, ha la Claustra de Muster buca giu. Ei senza dubi in sbagl cun Cathrin.
  12. Il resp. document ha C. Decurtins publicau en siu opus „Landrichter Nikolaus Maissen“ pag. 56, senza dar en denton pli datier, danunder che il document seigi.
  13. L'ordinaziun de tener cumin mintg'auter onn l'empreme domengia de Matg datescha de 1851. — Sur Avat Gion Schöneg e fertont che Duri Berchter de Tujetsch fuva mistral, eran ins stai seconvegni 1472 de metter mintg'onn mistral gliendisdis Tschuncheismas. Br. pag. 215.
  14. La „Synopsis“ di buca co il Domcustos haveva num.
  15. Maniai ein ils caputschins a Muster, che han pastoru leu da 1648–1818.
  16. Mira C. Decurtins, „Landrichter Nicolaus Maissen. Ein Beitrag zur Geschichte des Bündner Oberlandes.“ Stans 1877. 64 pag.
  17. Co Domcustos Dr. Mathias Sgier, pli tard Domdecan, ei vegnius persequitaus, denton puspei rehabilitaus en tutta honur da Roma anora, mira Tuor Chr. M.: Reihenfolge der residierenden Domherren in Chur. p. 37. — La convignentscha finala denter igl Uestg e la Claustra pervia dellas pleivs ei vegnida fatga ils 16 d'October 1656 e buc ils 25, sco Tuor citescha. (Vide copia egl archiv claustral de Muster.)
  18. Che las relaziuns denter la Claustra e Landrechter Nicolaus Maissen seigian stadas continuadamein schi „sgarscheivlas“, sco certs scribents vulan dar de crer senza argumentar sufficientamein, savein nus strusch capir. Tenor il cudisch de batten a Sumvitg ha N. Maissen giu silmeins 9 affons e buca mo 5 sco Decurtins scriva. (l. c. p. 3) — 'Gl 1. de Zercladur 1653 ha N. Maissen survegniu im pop, al qual el ha mess num suenter Avat Adalbert e nua che P. Roman Streber de Muri, da lezzas uras Decan a Muster, ha funczionau sco padrin. Giuncher Adalbert Maissen ei maridaus 1675 cun dunschala Barbla Coray de Laax ed ei staus 1692, 1693 e 1714, 1715 mistral della Cadi; 1714 deputau silla dieta a Glion „an St. Andreas märg“, nua che la repartiziun dils officials pella Valtlina ei vegnida fatga per la perioda 1719–1767; † 21 de Matg 1741. — 1663, ils 25 de Zercladur ei perfin Avat Adalbert II sez staus padrin de batten dil fegl Nicolaus de Landr. Nic. Maissen. — El cudisch de batten a Sumvitg anflein nus plinavon, ch'ei fuva leu strusch ina casa, enten la quala Landr. Maissen ei buca staus ina gada ne l'autra padrin. — Ina differenza denter Avat de Medell e Landr. Maissen datescha dagl onn 1676. Landr. Maissen ha giu tgisau tier Nunci Cybo a Lucern, che Avat de Medell persequiteschi e laschi persequitar el sin veta e mort. Nunci Cybo ha susteniu Maissen. La differenza ei vegnida tractada e lugada (?) dals avats della Congregaziun Svizzera (v. Q. Acta Congregationis ab Anno 1639–1682, Engelberg.) — Cun quella chischun remarchein nus era, che Landr. Maissen seigi, tenor il cudisch de morts a Sumvitg, vegnius mazzaus ne sitaus giu denter Cuira e Domet ils 26 de Matg 1678 e buca „in demselben Winter“ 1677, sco Decurtins scriva (l. c. p. 30), fertont che Misterlessa Cathrina Maissen-Valler ei morta ils 17 de Dec. 1698 a satrada a Sumvitg.
  19. Mira: C. Decurtins, Landrichter Nicolaus Maissen, Stans 1877; G. Cahannes, Adalbert II de Medell-Castelberg, avat de Muster e prenci digl imperi 1655–1696, Ischi 1897; M. Carnot, Schlichte Geschichten: Der Landrichter. Eine Geschichte aus dem Bündneroberlande. Chur 1908.
  20. La paginaziun ei vegnida fatga 1909. Nus citein il manuscret mintgamai cun: Br.
  21. Schebein quellas notizias derivien era da Mistral Giachen Berchter, savein nus buca decider.
  22. Giachen Callenberg (Kallenberger), camerari dil capetel ei stausplevon a Muster dals 3 de Zercladur 1638 entochen 1648, ils 5 de Favrer, sin il qual di el ei morts.
  23. Staus 1661–1663 Podestat de Bormio.
  24. Br. pag. 449.
  25. Las remarcas ed ils millesis en parentesa havein nus mess vitier.
  26. Ils presents cudischs de batten e mortoris digl archiv de Tujetsch van anavos mo tochen 1664. Ei sa tgunsch esser daventau, ch'ils pli vegls sesanflaven 1799 en Claustra ed ein barschai leu.
  27. Ultra de quei vegn ei citaus savens en nies allegau manuscret las Annalas della Claustra, sco era in opus cul num Archiv, consistent ord treis voluminus foliants, ch'ein medemamein daventai in'unfrenda dellas flommas 1799.
  28. L'idea de R. de Hess en siu „Fragmen Genealogicum des Geschlechtes Berther“ (1883 Msc.), che Podestat Gion Berchter seigi staus il bab dil vertent Mistral Giachen Berchter ei totalmein faulsa; il cuntrari: Podestat Gion Berchter ei staus in fegl dell'emprema dunna (Anna de Thurre) de Mistral Berchter. Medemamein fauls eis ei, che Podestat Gion Berchter seigi staus Mistral della Cadi.
  29. Tiella pestilenza de 1637 ein 70 persunas mortas a Tujetsch en quort temps. Sin supplica de Avat Augustin ha il Prefect dils Paders Caputschiners giu termess P. Amadeus de Mortara quei temps a Tujetsch per plirs meins, il solet P. Caputschiner, che ha, de nossa savida, pastorau a Tujetsch.
  30. Tgei onn ins ha retratg il present „Hotel Bellevue“ sco casa de Cumin savein nus buca dir. — Aunc oz il di eis ei usitau, ch'il „Stab de Cumin“ va il di de Cumin treis ga entuorn la veglia casa Cumin, avon ch'il pievel setilla sin Cumin.
  31. Br. pag. 53.
  32. Br. pag. 53.
  33. Br. pag. 55.
  34. Br. pag. 56—62.
  35. „Gemeindt“ vul dir en nies document ton sco cumin, „Kirkhörung“ = vischnaunca.
  36. Δ = cruna, che haveva la valeta de circa 11–12 fr. dils daners ded oz il di. Quella summa ei vegnida pagada alla Claustra entochen 1769.
  37. La „C. Memoria“ numna 1640, ils 22 d'Avrel pag. 245. Quella baselgia ei barschada giu tochen sin ils mirs 1799, ils 6 de Matg ed ils caputschiners han turnau a baghiar si ella.
  38. Avat Josef Desax da Muster snumnava avon Gion Bernard. Naschius 1600, spiritual 15 d'Avrel 1623. Dr. della teologia; Decan dil Capetel grond della Surselva e Canonic extraresidenzial. 1623–1639 plevon a Sumvitg, nua ch'el ha baghegiau la baselgia parochiala, sco era quella da Compadials. – Ei intraus en Claustra a Muster e fatg profess ils 11 de Fenadur 1640. Elegius sco Avat ils 10 d'October 1641 e benedius a Muri ils 17 de Nov. Mont cun Avat Beda de Faveras a S. Gagl tier la redunonza dils Avats, eis el vegnius tuccaus dalla dagnota buca lunsch de Ragaz ed ei morts ils 12 de Matg 1642 e satraus a Faveras en baselgia gronda.
  39. Quella convegnentscha denter la Claustra ed il Cumin ei vegnida fatga e sutascreta a Muri ils 15 de Zercladur 1648.
  40. Tenor la convenziun de 1648 haveva il Scarvon de Cumin de survir schibein al Cumin, sco era alla Claustra .... „è perquei dei in scrivont schi ditg sco el ei ent il offici, star à casar à Muster ent'ilg vitg, sco toccan sin quest temps ei adina stau l'isonza.“ Da cheu deriv'ei, che plirs Scarvons ein lu restai per adina a Muster.
  41. Lumpegnia e Plaun de Fallas, in'alp ed in mises sur Faltscharidas si, ch'auda presentamein alla familia Gion Berther a Muster.
  42. Barclamiu Balliel de Muster, fegl de Landrechter Giachen Balliel, ei staus Mistral 1654 e 1655; † 1686 – „H. Landrichter Jacob de Balliel und seine Vor Eltern waren gebürtig von Thawetsch.“ Br. pag. 104.
  43. Sco ei semuossa ord pliras notizias de nies manuscret, er' ei usitau pli da vegl, ch'in giuven, che leva intrar en Claustra, vegneva recommondaus mintgamai al ven. Capetel entras in commensurau plaid ded ina aulta personalitad laica.
  44. Vegniu elegiau Dr. Andriu Decurtins = im Hoff, ch'ei staus plevon a Sedrun 1565–1672. Siu antecessur ei stau, sco enconuschent, Dr. Math. Sgier. La pervenda entscheiv' a Tujetsch cun s. Gieri.
  45. 1734, ils 28 d'Avrel (Mohr, Regesten 20 de Matg) ha la Claustra, suenter differentas dispetas, desistiu da sia jurisdicziun en fatgs civils e criminals a Waltensburg, denton buc ad Andiast, Ruaun e Siath; ella ha cediu sia casa, nuegl e curtin, privilegis e libertats als de Waltensburg per la summa da 5500 fl. de pagar cun ina ga, ne per 6000 fl. en ratas. Resalvau fuv' ei denton per adina agl Avat il tetel: Signur de Jörgenberg. v. Md. archiv claustr.
  46. Mistral 1615 e 1616; Podestat a Trahona 1619 e 1639. † 15 de Dec. 1666.
  47. La baselgia se s. Gada ei baghiada da Avat Pieder de Putnengia 1420.
  48. ... „weilen aber die kirkhe nit mangelte, hat der Bischoff nur R 70 lassen gelten.“ Br. pag. 369.
  49. Gion Battesta, fegl de Mistral Giachen Berchter, ei staus en survetsch Venezian e ha battiu silla mar Nera encunter ils Turcs. Ei morts dad ina malsogna 1689.
  50. Plevon a Trun.
  51. Gion Sgier, plevon a Sedrun, nevs de Mathias Sgier.
  52. Plevon a Breil.
  53. Plevon a Schlans.
  54. Caplon a Trun.
  55. Caplon a Sumvitg.
  56. Caplon a Rueras.
  57. Plevon a Medel.
  58. Caplon a Selva.
  59. Caplon a Sumvitg.
  60. P. Hipolit O. Cap. era da quei temps plevon a Muster. Ils P. P. Caputschiners, ord la provincia de Brescia, han pastorau a Muster dalla fin de December 1648–1818 entschatta de Matg. Enteifer quels onns han els baghiau sin territori de Muster 8 sche buca 9 baselgias ne caplutas. Igl emprem plevon Caputschin ei stau P. Adeodat, il davos P. Domeni. Immediat avon ils P. P. Caputschiners han spirituals seculars pastorau a Muster.
  61. Egl original stev' ei all'entschatta R. 8000. Silsuenter ei vegniu corregiu e scret R. 18000 e lu tratg atras e scret sutvia 24000. Ell'apologia stat ei scret R. 14000. – Sin pag. 447 stat ei scret: „Dise zwey gebrüder (Jacob e Greta) hat von ihrem Vater seeligen H. Grossweibel Joan Berchter R. 24000, dico vier und zwanzig tausend geerbet.“
  62. A Tujetsch anflein nus la schlateina Berchter per l'emprema ga en ina scartira de 1300, ils 26 de Fenadur. — Mira: Mohr, Regesten Nr. 75.
  63. „1499 Alss Martinus Berchter des Klosters und der Gemeindt Disentiss regierender Landtaman ware, hat er alss haubt Man die Companei der Soldaten von Disentiss gen Münsterthal wider keiser Maximilian gefürt, und in demselben Etschlander krieg sich überall wolverhalten, und in grossess lob davongetragen wie Adalb. 3 Apt schreibt. die graüe Pündtner haben obgesiget.“ — Br. p. 161.
  64. „1525 Alss Udalricus Berchter regierender Landtaman ware, und die staad kleffen, und das schloss Müss von Joanne Medico eingenommen worden, seind die Pündtner dort hin gezogen widerum zu erobern, alsdan hat Udalricus Berchter die Companei soldaten der Gemeindt Disentiss alss haubt Man dorthin gefüort. haben überkomen.“ — Br. p. 161.
  65. Co ils spirituals vegnevan pri si dad in temps dallas vischnancas, vesein nus vid quei excellent spiritual Sur Gion Antoni. Suenter esser staus 7 onn caplon a Curaglia eis el vegnius elegius 1734 sco plevon a Schlans per 2 onns. 1736 eus el vegnius confirmaus per 4 onns; 1740 confirmaus per 7 onns; 1747 confirmaus per 4 onns; 1751 medemamein per 4 onns; 1755 confirmaus per 6 onns; 1761 medemamein per 6 onns. — 1767 ha el resignau voluntariamein silla pleiv da Schlans ed ei serendius sco caplon a Cavadiras, la quala pervenda el ha fatg se. Persuenter havevan ils vischins de Cavadiras de clomar la familia Berchter a vitg Muster, curch' ei era de prender si in niev caplon. Era haveva in spiritual ord la parentella Berchter la preferenza sin la pervenda da Cavadiras. — Sur G. Antoni Berchter ei morts a Cavadiras ils 8 de Zercl. 1781 e satraus leu en baselgia avon igl altar grond. La platta cun l'arma dils Berthers ed inscripziun, che cuvreva sia fossa tochen 1899, survescha ussa per sulada ordaifer la baselgia, sper il clutger.