El nom de dieu velh comensar

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
please do not remove empty parameters (see the template documentation).
El nom de dieu velh comensar
by [[Author:{{{author}}}|{{{author}}}]]
(ca) Poema de 1374 sobre la infància de Jesús.


1El nom de dieu velh comensar,
Quem lays dire et acabar,
Que sia ad honor et a lauzor
De Jhesu Crist nostre senhor
5E que vos plassa de l'aurir
So qu'ieu vos vuelh contar e dir
Del filh de dieu, cant era enfans
E non avia mai cinc ans.
El fon gentils et amoros,
10Bel e cortes et gracios,
El font humils et font plazens
Et agradans a totas gens.
Sa perssona ac ben formada
E la cara gen fayssonada,
15Los huelhs amoros e plarens,
La boca fresca e rizens.
Totz sels que l' effan regard(a)van,
Paucs e grans, s' en enamoravan.
Ganren juzieus aqui avian,
20L' enfan Jhesus non conoyssian,
A las gens els van demandan
De qui era aquel effan.
Respondo sels quel conoissan:
Filhs de Jozep, veus bel effan.
25Totz aneron fort regardan
E a cascun gran gaug fazia.
Tant grant beutat l' effan avia.

Senhers, aras vos velh comtar
L' enfant Jhesus que anet far
30E entendes ben la razo
Que fes aitant co effant fo,
Ni com to(r)t dia il anava;
Am los jhuzieus s' asolassava,
Amb els anava et venia,
35Car eron de sa companhia.
Ar aurires que anet faire
L' enfant Jhesus franc de bon aire.
Un bon mati secretamen
Aitant co pot rescostamen
40De nostra dona se panet,
A l' escola mager anet,
Ont ac doctors e clerx onratz,
Nobles (e) rix et appoderatz,
Et ancian en teuletgia,
45En logica, en gromancia
Et en ganre d' autra siens(i)a.
L' enfant Jhsesus senes temensa
Denant les maistres s' en venc.
Pueys l' effant Jhesus mantenent
50Davant els s' anet asetar.
A els se pren a desputar,
L' effant lur moc grans questios,
Ganre d' articles e de razos.
Totz si van fort meravilhar,
55Cant auriront l' effan parlar.
Negu respondre no sabia
Et ero maistre et theuletgia.
Demantenent tots s' en aneron,
De gran vergonha qu' els agueron,
60Cant viron que aquel effant
Era tan jove que saupes tant.
Del linhatge de nostra dona
Estavan en aquela escola.
Cant auriron l' effant parlar
65Mot s' aneron tots aleg(r)ar.
Devant Jozep s' en van venir,
Anero li pregar e dir
E a nostra dona issament,
La pregueron mot coralment;
70Vostre effant faits essenhar,
Letras appenre et endotrinar;
Car si l' effant viu longamen,
Fort sera savi e sabent.
Per el serem trastotz onratz
75E son linhatge issausatz.
E Jozep a lur re(spo)ndut:
Senhors, dis el, si dieus m' ajut,
Ieu ai plazer et gaug mot gran
De so quem dizes del effant.
80E los parens de nostra dona
Responderon en aquela hora:
Senher, Jozep, metam l' effan
Am lo maistre Arian,
Car per sert en aquesta terra
85Milher maistre non qual querre.
El es hom gentils et onratz,
Non enten en negu baratz.
E Jozep tantost a resport:
Senher, dis el, a me plas fort.
90D' aqui se parton e jausen
E nostra dona issamen.
L' effant Jhesus i ameneron,
Ad Arian lo prezenteron.
Pueis van li dire e pregar,
95Que l' effant volgues essenhar,
Letras appenre et endoctrinar.
Car nos vos mot ben pagarem
E vestra volontat farem.
Et Arian a respondut:
100Senher, dis el, si dieus m' ajut,
Aissi vos prometi en dieu
Qu'ieu l' essenhe, co s' era mieu.
L' effant ad Arian laisseron,
Jozep el amix li pregeron
105E nostra dona eissamen
Lur vai pregar mot humilment,
Que l' effant per mal non toques
Ni lo feris ni lo bates.
Et Arian a re(spo)ndut:
110Senher, dis el, si dieus m' ajut,
L' effant no sera ja tocat,
Batut, ferit ni malmenat.
L' effant ad Arian laisseron,
Nostra dona els amix (s' en) aneron.
115Pueis Arian l' effant sonet,
Decosta se el l' assetet
E volc li sa leisso mostrar.
Arian vai li demandar:
Mon effant, ar digas aleph
120Et en apres tu diras beph.
E l'effan non a mot sonat,
Et Arian fo fort irat,
L' effant anet ferir sul col.
Jhesu li dis: fag as que fol.
125Et aitantost demantenen
Vesent de trastota la gent
Et Arian tantost tombet,
Veren de totz mortz s' estendet.
Tots sels que en l' escola ero,
130Grans meravilhas se doneron,
Per la vila s' en van cridan:
Mortz es lo maistre Arian!
Un bon juzieu que aquo auzi,
Tantost corren d' aqui parti.
135Secretament ven a Jozep:
Senher Jozep, sabes queus prec,
Que von anes tost a l' escola,
E no fassas longa demora.
Vostre filh so maistre a mort.
140Senher Jozep, anatz hi tost.
E Jozep tantost mantenent
Ades de tres, ades corrent,
Dreg a l' esquola s' en anet,
L' effant Jhesus aqui trobet.
145Mantenent per la man lo pren
Ves l' ostal e pueis menet l' en.
Car Jozep gran paor avia,
Qu' om li agues fag vilania.
Et aitantost demantenent
150Vengros los amix els parens
Davan e foron mot irat
Com l' an vist el sol degolat.
Mot fon grant lo dol que meneron,
Cant Arian mort atroberon.
155Els juzieus aneron parlant:
Aisso a fag per sert l' effant,
Filh de Jozep et de Maria.
Per qu' ieu per sert cosselharia
Davant lo senescalc anem,
160E pueis cant devant el serem
Nos li contarem lo dampnatge,
La mort, la perdoa e l' otrage
Que nos a fag Jhesus l' effant
De nostra parent Arian.
165Totz respondon: mot ben dizes,
Anem hi tug assems ades.
D' aqui sen van tantost partir,
Al senescalc s' en van venir
E aneron lo saludar.
170Pueis van li dire et pregar:
Senher, vulhas nos escotar.
El senescalc demantenent:
Senher, dis el, ardidament
Digas so que dire volres,
175Car mot ben entendutz seres.
E parlet un savi juzieu:
Sen senescalc, no vos sia greu.
Nos autres ves denonsian
Lo prozom maistre Arian.
180L' effant Jhesus, senher, l' a mort,
Par queus pregam, senher, que tost
Vos nom fassas dreg e razon.
Aquo vos querem, autre non.
Et senescalc a respondut:
185Senher, dis el, si dieus m' ajut,
Ieu vos farai razo e dreg.
Mais per la fe que non vos deg,
Vos autres aves pron parlat
Et ieu vuelh esser efformat,
190Abans que ieu al re ly fassa.
Par quieu vos priec que nous desplassa,
Dis lo senescalc, sabes que fares?
Lo mort denan me portares,
Car ieu volray vezer lo mort.
195Tug respondon: a nos plai fort.
Los parens del mort s' en aneron,
Devant lo senescalc l' aporteron.
El senescalc lo mort regardet,
Pueis als amix el demandet:
200Qual dizes vos qu' aquest a mortz?
Qu' ieu non li veg nafra ni colp,
Ni veg qu' el aja perdut sanc.
A gran tort encolpas l' effant.
El pot esser mort d' autramens,
205Com moron ganren d' autras gens.
Per sert, l' effan non a ges (de) tort,
D' aquest fag ieu l' escuzi fort.
El senescalc pueis va lur dir:
Senher, dis el, voles aurir.
210Ieu per sert acosselharia,
Si conoisses que be fag sia,
D' aquest fag non vulhas parlar,
Mais portas lo mort soterar.
Vos autres sabes que l' effan
215Es de parage noble e grant,
Del linhatge del rey Davit,
De Jesse, d' Abram atressi.
Per que per sert (mal) vos venria,
Si al effant hom mal fazia.
220Cant los pare(n)s del mort an aurit
So quel senescalc del effant a dig,
De gran paor van s' en anar,
Porteron lo mort soterrar.

Apres aisso pueis s' endevent,
225Un senher de bon estament
Qu 'era gentils homs de parage,
Noble home de grant linhatge,
Senher era de gran nobleza
Et avia mot gran riqueza,
230Maistre era en teuletgia,
En las artz, en nigromanssia
E non (a)via ges d' effant.
E un jorn el s' anet pessant
Com pogra aver Jhesus l' effant.
235Davant Jozep s' en es vengutz,
Anet li dire et pregar,
Que l' effant li volgues laissar.
E Jozep li a respondut:
Senher maistre, si dieus m' ajut,
240L' effant per re non laissaria,
A negun home qu' el mon sia.
Car ieu non o aurava faire,
Si non o sabia sa maire.
E lo maistre respondet:
245Ben podes far, senher Jozep,
Qu' ieu vos prometi be en dieu
Qu' ieu l' essenhe cosi era mieu.
E Jozep adonx li va dir:
Senher maistre, voles aurir,
250Ben me plas que vos l' essenher,
Man qu' assa maire ho demandes.
Car ieu non lo vos laissaria
Per nulha re que el mon sia.
E lo maistre respondet;
255Ieu vos prege, senher Jozep,
Que vos et ieu, senher, anem
A sa maire e quel pregem,
Que l' effant me vuelha laissar;
Car ieu lo vuelh endotrinar.
260E Jozep adonx a respost:
Senher, dis el, a me plai fort.
D' aqui s' en van abdos partir,
A nostra dona van venir,
E(l) maistre la saludet,
265E pueis apres el li preget
Que l' effant li volgues laissar:
Car ieu lo velh endotrinar,
Si a vos, (dona), ni a Jozep plages
Que laissar l' effant volguesses.
270E nostra dona respondet:
Voles ho, bon senher Jozep?
E Jozep tantost a respost:
Dona, dis el, a me plai fort.
L' effant al maistre lesseron.
275Nostra dona et Jozep li pregeron
Que l' effant no vuelha tocar,
Batre, ferir ne malmenar.
E lo maistre respondet:
A vos, dona, et a Jozep
280Vos promete per re que sia,
L' effant per mal totar no sia,
Ant vos dic qu' ieu l' amarai mai far
Cent plazer, que un mal estar.
Lo maistre l' effant ne menet,
285Mot lo servit et mot l' amet;
Car l' effant era amoros,
Bel e cortes e gracios.
L' effant era mot ben noiritz
Et de trastotz (bos) aips complitz.
290Cant lo maistre l' effant vezia,
Ades mai de gaug li fazia.
Pueis lo maystre l' effant sonet,
De costa se el l' asetet,
E volc li sa lesson mostrar.
295El maistre val demandar:
Mon effant, ar digas aleph
Et en apres tu diras beph.
L' effant Jhesus li respondet:
Per que aleph enans que beph?
300Tu aquest mostre en teuletgia,
En las artz, en nigromanssia.
Respon me a las questios,
Car ieu te demande razos.
Digas me que vol dire aleph,
305ieu te diray que vol dire beph.
Cant lo maistre a aurit
So que l' effant Jhesus a dig,
Mot fort s' anet meravilhar,
Cant el aurit l' effant parlar.
310Tantost et el s' agenollet
Et al effant merce clamet:
Senher, dis el, pardona me,
Eu ai falhit encontra te,
Car ieu, senher, mot fort errava
315Car lo meu maistre ensenhava.
E s' ieu, senher, ai re falhit
Encontra te ni fag ni dig,
Prec vos, senher, me perdones
Per la bontat que e vos es.
320Ieu cresi tu iest hom e deu,
Rey essenher, lo mon es tieu.
Adonx respon l' effant Jhesus:
Ieu vuelh, car tu m' as conogut,
Arian sia ressucitatz
325E de mort a vide tornatz.
Pueis lo maistre humilmen
De bon cor e devotamen
Mantenent vai s' agenolhar.
Et a l' effant merce clamar.
330L' effant Jhesus li pardonet,
Car de bon cor mercel clamet.

Pueys s' estalvet un autre dia,
Jhesus am d' antra companhia
S' anavan essems deportar
335Foras la vila solassar.
Dis un gran hostal s' en intrero
Trastug essem aissi co ero.
El solelh dis l' ostal rajet
Per la fenestra vont intret.
340Jhesus vai sul solelh pojar
E par dessus corre e sautar,
E pueis se mes de cavalgos,
E vengrols autres inz unatos
E pessero faire a(i)tal.
345E viras los aqui tombar
Les us sobre l' autre cazer,
Que no se podian tener.
Los us s' eron trencat los caps,
Los autres les cambas els bras,
350L' autres s' eran trencat el col
Qu' estavan mortz e mieg del sol.
Aqui s' ajusteron grans gens,
Paires et maires e parens,
Mot font grans lo dol que meneron
355Car lus effans mortz atroberon.
Totz crido: catius! que farem
Ni qual cosselh penre poirem?
E no farian mais plorar
E van sus lo solelh regardar
360E veront hi l' effant Jhesus,
E gran meravelhas at cascus,
Cant l' an vist sul solelh estar.
Tot respondo: be poiria far.
E parlet un prozom juzieu:
365Senher, dis el(s), no vos sia greu.
Per sert ieu acosselharia
Si conoisses que be fat sia,
D' aquest fag non anes parlant,
Car per sert de Jhesus l' effant
370Non trobarem dreg ni razo,
De la valenssa d' un boto,
Mais c' a Jozep nos non anem,
Apres cant denant li serem,
Contarem li lo mal el dan
375Que nos a fag lo sieu effant.
Tot respondo: mot be dizes,
Anem lay donx tantost ades.
D' aqui s' en van tantost partir,
Davant Jozep s' en van venir;
380Et aneron lo saludar,
Pueis van li dire et contar
La perdoa el dampnatge gran
Que lur a fag Jhesus l' effan.
E Jozep a lur respondut:
385Senher, dis el, si dieus m'ajut,
A me non plas en lunha re,
Si l' effant vos a fag mai be.
Mais si vos plas me menares
Lai em dires que l' effant es.
390Et els re(spo)ndo mantenen:
Senher, mot volentieiramen.
D' aqui s' en van tantost partir,
Lai vont es Jhesus van venir
E volgrol a Jozep mostrar;
395Anc negu non pot mot sonnar.
La vista el parlar perderon
Trastotz essem aissi co eron,
Septat Josep que aqui istet,
A l' effant humielment sonet.
400El effant font obedient,
E aitantost demantenent
Del solelh aval el sautet,
Et es vengutz denant Jozep.
Tot se van fort meravilhar,
405Cant lo viron aval sautar.
Ar aurires pueis c' anet faire
L' effant Jhesus plen de bon ayre.
Les effans que eron tombatz
Del solelh aval degolatz
410L' effant Jhesus lur vai sonar
E apres va lur comandar
Que se levesson mantenent,
Vezen del pobol e de la gen.
Los mors foro resucitatz
415Els naffrats gueritz et sanatz.

Ar m' entendes et aurires
L' effant Jhesus pueyssas que fes.
Un bon mati se vai levar
E vol s' en anar deportar
420Foras la vila en la ribiera
E passet pr una teulieira,
Ont avia ganre d' ubriers
Que farian teules e porchiers.
L' effant aqui s' arestanquet,
425L' obra que farian regardet
Pueis l' effant volc lur ajudar;
El teulier vai li demandar:
Digas, effant, de qui es vos
Que tant es bel e gracios?
430Vos non es pas d' aquels mestiers
Que fassa teules ni pechiers.
Ieu cre que sias gentil effant,
La cara n' aves el samblan.
Vos me semblas de gran linhatge
435E de mot noble parentatge.
Prec vos, mon effant, von tornes.
L' effant respont: no farai ges.
L' effant am los obriers estet,
Tro fon gran nueg, lur ajudet.
440A lo teulier era semblant
C' amb els obres Jhesus l' effant.
Al effant nulla re non dero
Ni de manjar nel convideron.
Vespre font, volgro s' en anar,
445Car era ora d' albergar.
L' obra c' an facha regarderon,
Trastotz fort(z) se meravilheron,
Cant viron tanta d' obre facha,
E font mot gentilmens obrada.
450Mai n' agro fag en aquel dia
Que de cinc jorn(s) fag non avia.
Pueis lo prozom teulier va dir
A seis obriers: bem meravilh
Aquel effant ont es anat
455Quey tot jorn nos a ajudat.
Dis lo maistre: gran falhensa
Avem fag e desconoissensa,
Qu' a l' effant non avem re dat
Ne que ferem gran malvestat.
460Negu de totz re non li dem
Ni de manjar nel convidem.
Respondo totz: sol que trobem,
Entre tos ben lo pagarem.
D' aqui se van tantost partir,
465Vas lur hostal s' en van venir
Am gran gaug et ab alegratge,
Car aviam fag tan bel obrage.
L' effant Jhesus font remazutz
A la teuliera rescondutz.
470E cant s' en foront totz anatz,
L' effant Jhesus qu' era remas
Tota l' obra que fach' avian,
Ben quatre jorn o cinc avia,
Ola ni teule ni pechier,
475Ren non a remarut entier.
L' effant Jhesus tot atrenquet,
Demantenent el s' en anet
Ves son hostal tant co podia.
E Jozep son effant querie,
480E car era vespre tan gran,
Gran paor avia de l' effan,
Car non lo podia trobar.
Jozep no faria mai plorar
E dis: catiu! e que faray?
485Aquest effan on trobaray?
Cant Jozep at pro l' effant sercat
E fun ben las e trabelhat,
El vic l' effant que s' en venia
Ves son hostal tant co podia.
490E Jozep tantost l'effan pren
Per la ma et pueis menet l' en.
E nostra dona, cant vit Jozep
El effant que am se menet,
Ela at plazer e gaug mot gran,
495Cant sent vengutz son car effant.
Pueis nostra dona humilment
Li demandet mot dossamen:
Mon effant, vont aves estat
De tan gran nueg? si as albergat,
500Ieu vos priec que no m' o seles.
L' effant respondet: no faray ges.
Uey mati ieu me vau levar
E volg i anar deportar
Tras la vila en la ribieira,
505E passey per una teulieira,
Ont avie ganre d' obriers
Que farian teules e pichiers.
Pueis nostra dona val demandar:
Mon effan, volrias vos pauzar?
510L' effan respont: menjar volria.
Huey ne mangey de tot lo dia.
E nostra dona a respondut:
Mon effan, be son mal astruc
Sels a qui aves huey ajudat,
515Que lunha ren nous ajon dat.
Jhesus respon: res no me deron
Ni de mangar nom convideron.
L' effant Jhesus vet e manget;
Cant a manjat pauzar s' anet.
520E lo prozom de la teulieira
Lo bo mati tent sa carreira,
A la teulieira s' en anet,
Ganre d' obriers am se menet.
L' obra pesset aver trobada
525Entieira com l' avia laissada,
Et vit que res noy at entier,
Ola ni teule ni pechier.
El teulier cridet: que faray,
Ni qual cosselh penre poiray?
530E qui m' a donat tal dampnatge
Que m' aje trencat mon obratge?
Qu ' ieu non li pessa aver tort.
Mai me valgra quem agues mort.
Lo teulier estet corrossat
535E font mot dolent et irat,
Cant vic tota l' obra affolada,
Aissi delida ni malmenada.
Pueis lo prozom teulier va dir
A sos obriers: voles aurir?
540L' effant que hier nos ajudet,
Per so car ren hom nol donet,
Sapjas que ieu vau fort doptan
Que n' aga fag a quel effant.
Tot respondon: far se poria;
545Nos ferem mot gran vilania
Qu' a l' effant non ajam re dat,
De que ferem gran malvestat.
Per que per sert es be razo
L' effan nos redda gazardo.
550Car l' effan es de gran sabenssa
Ne re affar non a temenssa.
Effan fassa o mal o be,
El no pessa falhir en re.
Dizam l' effan fag o agues,
555Lun tems amenda non aures.
E parlet un savi juzi(e)u:
Senher, dis el, no vos sia greu;
Per sert ieu acosselharia
Si conoisses que be fag sia,
560Davant Jozep nos non anem
E pueis apres li contarem
La perdoa el dampnatge gran
Que nos a fag lo sieu effan.
Tug respondo: mot ben dizes;
565Maistre, anem hy ades.
D' aqui s' en van tantost partir,
Davant Jozep s' en van venir,
Et anero lo saludar,
E Jozep elos atrestal.
570Dis Jozep: senher, que dizes?
Senher, no(s) te direm addes.
Jozep tantost s' anet pessan:
Calqu' esquern lur a fag l' effan.
Pueis lo prozom teulier va dir:
575Senher Jozep, voles aurir.
Ton filh Jhesus venc entre nos,
A la teulieira adjudet nos
L' effan de bona volontat,
Volontiers nos a ajudat.
580Mais pueis nos ho a car vendut,
De l'obra non a remazut,
Olas ni teules ni pichier,
Res noy a remazut entier.
Pueis Jozep al teulier va dir:
585Maistre, fort me meravilh,
Si nostre effan vos a trencada
Vostra obra ni affolada.
E lo teulier a respondut:
Senher Jozep, si dieus m' ajut,
590Sapjas que ieu non ho diria
Per lunha re que el mon sia.
Dis Jozep al teulier: anem
A la teulieira e veirem,
(S') aquela obra ha trencada
595L' effan Jhesus ni affolada.
Tots respondo: mot volontiers.
Dis Jozep: metes vos premiers.
D' aqui s' en van tantost partir,
A la teulieira van venir,
600La obra volgro a Jozep mostrar,
El teulier anet regardar
Et estet e trestos vergonhos
E font per ser meravilhos,
Cant el vic l' obra ben formada,
605Ben cuecha e ben apparelhada,
Olas e teules e pechiers,
Trastot o troberon entier.
Dis Jozep: senher, que voles,
Pus vostra obra entieira aves?
610Vos autres semblas truffados,
Barataires, (o) escarnidos,
Quem agas fag venir vessar
Ni tant luenh venir trabelhar.
Mot aves fag gran vilania,
615Qu' ieu (non) puesc anar a magistria.
Respondet lo prozom teulier:
Senher Jozep, merces vos quier.
Prec vos que vos me pardones
Per la bondat que en vos es.
620Respon Jozep: pardon vos dieus,
Car el o pot mielhs far que ieu.
Lo teulier va d' aqui partir,
Ves son hostal s' en va venir,
E tug sos obriers issamen
625D' aqui partiron o van s' en,
Am gran gaug et ab alegrage,
Car accabatz font lur obratge.

Estalvet se un autre dia,
Jhesus am d' autra companhia
630S' en vengro essems deportar
E vant aut en un mur pojar.
Jhesus hi poget tot premier
Et aprop el pojet Ferrier
Et Abramon venc pueis apres
635E Jussifon e Samuel.
Pueis venc Crestas e Salamon,
E Caracanza e Mosson,
Et Aconet es pueis pujat
E Vidalo e Bonizat,
640Jacop et Aron e Bonet,
E Davino et Astruguet,
Pueis venc Bondia et Josse
E Barbasanta et Moisse,
E Ricoinet et Salamias
645E Malestot e Zaquarias
E d' autres n' i ac gran re mais:
Duranto, Salmonet e Mordacais
E Bevengut e Dieu-lo-sal,
Minoret hi font atrestal,
650(E) Cartengut e Veginon
E Camonet e Bonizon.
Totz essems van sul mont pujar,
Comessero a solassar.
E cant foron essems laissus,
655Ferrier, un garso malastrug,
Anet Abramon degolar
Del mur aval lo col trencar.
Com lo inatos o an vist
Tot s' en fogon sal Jhesu Crist,
660Qu 'es remazutz el mur laissus.
Los parens del mort so vengutz
A las gens els van demandan:
Sabras qui a mort aquel effan?
Un malvais juziu anet dir:
665Senher, dis el, voles aurir?
Digas que me voles donar,
S' ieu lo vos vau tantost mostrar.
Els responderon mantenent:
Mostra lo nos, pron ti darem.
670Dis lo juziu: ar me segues,
Qu' ieu lous mostre tantost ades.
D' aqui s' en van tantost partir,
Lai ont est Jhesus van venir,
El juziu vai (lur) l' effan mostrar
675Vezes lo sus lo mur estar.
Els parens del mor van dizen:
Senher, digas e que farem?
L' effant que sus el mur vezes,
Cascu per sert creire podes,
680Que aquel es l' effan Jhesus.
E si vos plagues a cascus,
Que a Jozep non anessem
Et pueis apres li comtessem,
Com ha Abramon degolat
685Del mur aval, le col trencat.
Tot respondo: mot ben dizes,
Anem lai tug essems ades.
D' aqui s' en van tantost partir,
Davant Jozep s' en van venir.
690Mot dossamen lo saluderon.
Jozep (va) vai dire que quere(ron).
Senher, nos te volem pregar,
Ton effan vuelhas castiar,
Car per sert mot es grant l' otrage
695Que nos a fag e lo dampnage.
E Jozep respon ab aitan:
Que nos a fag nostre effan?
Totz los parens del mort van dir:
Senher Jozep, voles aurir?
700El nos a mort e degolat
Abramon, filh de Bonizat.
E Jozep a lur respondut:
Senher, dis el, si dius m' ajut,
A me non plas en lunha re,
705Si l' effan vos a fag mai be;
Mai si vos plas que me menes
Lai ont dires que l' effant es.
Tot responderon mantenent:
Senher, mot volentieiramen.
710Dis Jozep: metes vos premiers.
Els respondo: mot volentiers.
D' aqui s' en van tantost partir,
La ont est Jhesus van venir,
E van lo a Jozep mostrar.
715E Jozep vai lo regardar
E vie lo que sul mur estet.
Et Jozep tantost li sonet:
Mon effant, dis el, davalas
D' aquel mur aval, si vos plas.
720El effant Jhesus mantenent,
Veren del pobol et de la gent,
Del mur aval l' effan sautet
Et es vengutz davant Jozep.
Els mavais jusieus van diren:
725Per sert so es encantamen.
Los falsses jusieus mestresian
So que l' effan Jhesus faria.
Los amix et parens del mort
L' effan Jhesus encolpo fort.
730Tut diron qu' el l' a degolat
Del mur aval, lo col trencat.
E Jhesus als juzius va dir:
Ben aves talent de mentir;
Qu' ieu ant Agramon non toquey
735Nil diey enpencha nil botiey.
E si creire non m' en voles,
Anas al mort e li dizes
Si ieu l' ai mort ni degolat,
Ni lai del mur aval tombat.
740Et un malvais jusieu felon,
Enic e de mala razon,
Lo qual avia hom Jacob,
A respondut come arlot:
Vejas, senher, ses poria far
745Que un mort ja puesca parlar.
L' effan als jusieus anet dir:
Aportes me lo mort aissi.
Tantost lo(s) jusieus mescrezens
D' aqui partiron e van s' en.
750Lo mort aneron aportar,
(E) denant l' effant Jhesus pauzar.
Pueis l' effan Jhesus li sonet
E per so nom el lo nomnet.
Digas, Abramon, que t' ai ieu fag?
755Ai te ieu mort ni degolat?
Ni t' ai del mur aval tombat?
Vai sus e digas veritat.
Tantost Abramon si levet,
Cant l' effan Jhesus li sonnet.
760Pueis Abramon demantenent,
Vezent dels jusieus mescrezens,
En auta vos el anet dir:
Senher, ieu cre senes mentir
Que tu iest hom veray e dieu,
765Tot fermamen o crei ieu.
Ferrairon m' avia degolat,
Mai vos m' aves ressuscitat.
Testi sui (ieu) als fals juzieus
Com l' effan era verai dieus.
770E non cresien los mescrezens
L' effans fos hom e dieu essem.

Apres aisso non triguet gaire,
Aurires Jhesus que anet faire.
Un bon mati s' anet levar
775Et anava se deportar.
Aissi com l' effan s' en anava,
Par la carriera von passava,
El aurit gens mo fort plorar
Et eron dins un grant hostal.
780En l' ostal avia un pos.
Un effant font casug lajos.
L'effant era de grant linhage,
Filh d' un gran senher de parage.
Pus filh ni filha non avia,
785Aquel metis perdut avia.
Jhesus en l' ostal s' en intret,
Pueis a la gens el demandet,
Per que menavan tan gran plang.
Un juzieu respon ab aitant:
790Per un effan que es tombatz
En aquest pos et es negat(z).
E l' effan Jhesus mantenen,
Vezent del pobol e de la gen,
Lains el pos anet sautar.
795E totz los juzieus van cridar:
Ailas caitiu! e que ferem
Ni qual cosselh penre porem?
Que ta mal nos est avengut,
Quar tal effan avem perdut.
800Car l' effan es de gran linhage,
De gran sanc et de gran parage.
Per que per ser es paor gran,
Que nos venga mal per l' effan.
Enaissi ce s' esgaimentavo
805E no sabian vont s' anavo.
L' effant Jhesus del pos issi,
L' effant negas portet ab si.
Et totz aquels que aqui eron
Gran meravilha se doneron.
810Totz s' aneron fort alegran
Cant els viron Jhesus l' effan.
Ar aurires que anet faire
L' effant Jhesus franc de bon aire.
L' effant que avia getat del pos
815Aqui en presentia de totz
L' effant Jhesus li vai sonar,
Et apres li vai comandar,
Que si leves demantenent,
Veren del pobol e de la gen.
820L' effan negat ressuscitet,
A son paire vit son effant
Que font alegre e viu e san,
Davant Jhesus s' agenolhet,
825Almorna e merce li clamet:
Senher, ieu cressi certa(na)men,
Tu es ver dieus omnipotent
Et a tu, senher, merce clam,
Car m' as reddut lo mieu effan,
830Qu' avia dos dias qu' era mort
Et de mort lo m' aves estort.

Apres aisso pueis s' endevent,
L' effan Jhesus demantenent
S' en anet en la tencharia.
835So font entre tercia e mieg dia.
L' effan Jhesus sicretamen
Aitant com pot rescostamen
S' en intret en un obrador
Tot lo plus ric el plus melhor,
840Ont ac gran re de nobles draps
Que non eron apparellhatz.
Avia n' i de grox et de vermelhs
E mesclatz et persetz vermelhs
E trop gran re mais d' autres draps,
845Brunetas et escarlatas.
El maistre de la tencharia
Anet dir a sa companhia:
Joves homes, hueymais es temps,
Que non anem trastotz essems
850Espertamens cascu dinar.
Tantost pessem del retornar,
Car nos avem gran re a faire.
Per qu' ieu vos prec non estes gaire.
Totz responderon: fag sera,
855Cant serem dinatz, cascu venra.
Trastug essem s' en van anar
Vas lur hostal cascu dinnar.
E cant s' en foron totz anatz,
L' effan Jhesus qu' era remas
860Per l' obrador el s' en anet
E totz los draps qu' el atrobet,
Que d(e)vian esser blaus et vertz,
Gruex, ferries e persetz vermlehs
E trop ganre mai d' autres draps,
865Brunetas et escarlatas,
L' effant Jhesus totz les mesclet,
Dedins lo perol los getet.
E tantost el s' en volc anar,
En l' obrador anet trobar
870Grana et roga e brezilh,
Indi et alun atressi,
Pastel e fustet issamen,
E l' effan Jhesus mantenen
Totas las tenchas a mescladas,
875Sur los draps el pairol getadas.
Pueis l' effan Jhesus mantenen
Del obrador part e vai s' en.
Aissi com del obrador issia,
Un d' aquels de la tencheria
880Que era vengutz de dinnar,
A la porta vay encontrar
L' effant Jhesus que s' en issia,
Fugen, corren, tan com podia.
E l' escola vai li sonar
885E pueis e(l) li vai demandar:
Digatz, effan, don venes vos?
E l' effant non li sonet mot
Mai que s' en anet lo gran trot,
Corrent, fuggent, aitant com pot.
890E tantost lo maistre venc
E (tos) sos escolas issamen,
En l' obrador els s' en intreron,
Les draps c' an laissatz, no troberon.
Dis le maistre: que son fatz
895Los draps c' aviam aissi laissatz?
Respondo lo massip: que sabem?
Que nos autres desse venem,
Ni las tenchas que aviam laissadas,
Aurian les ne diables portadas?
900Grana e roga e brezil,
Indi, alun et atressi,
Pastel e fustet issamen
Be valia cen marx d' argen.
Seria sai hom del mon intrat
905Que l' obrador agues robat?
Lo massip tenheire vai dir:
Senher mestre, voles aurir?
Ades cant venge de dinnar
A la porta vau encontrar
910Aquel effan, sil de Maria,
Que d' aquest obrador issia.
Et ieu tantost vau li sonar
Et anie li desse demandar:
Digas, effan, don venes vos?
915Et anc el no me sonet mot
Mai que s' en anet lo gran trot,
Corren, fugen, aitant can pot.
Respon lo maistre tenheire:
Per sert, aisso non fon a creire
920Ni no me puesc pessar per re(s),
Aquel effan fag o agues.
Car el mon poiria pas portar
Mieg drap ni de terra levar.
E parlet un dels escolas:
925Maistre, vos sia certas,
Aquel effan vos dic per sert,
Que fai tot jorn d' aitals esquerns.
Pueis lo maistre vai demandar
Asel que l' anet encontrar
930A la porta, cant s' en issia:
Vist si l' effan res ne trazie?
Aquel respon: per ser no vi
Que lunha re portes am si,
Mai que s' en anava corren
935Per mieg la carrieira fugen.
Dis lo maistre: don que so fagz
Aquelas tenchas ni les draps
Qu' en aquest obrador laissem
Ades cant dinnar non anem,
940Ni que se so endevengutz?
Auriam los enaissi perdutz?
Tota la tencharia sergueron,
Los draps e las tenchas troberon,
Tot font cremat dis lo pairol.
945El maistre ac mot gran dol,
Can vit totz sos draps affolatz,
Peritz e delitz e crematz.
E cridet: caitiu! que faray
Ni qual cosselh penre poray?
950Car ieu sui mer et confondutz,
Tant cant avia ai perdut.
E qui m' a donat tal damnage
Ni a fag perdre tot mon obrage?
A negun home ieu non ai tort.
955Mai me valgra que m' agues mort.
Laun dels tenheires va dir:
Senher maistre, voles aurir?
En lun hom(e) non anes doptan
Mais en aquel Jhesus l' effan.
960Lo maistre a respondut:
(Senher, dis el, si dieus m' aiut),
Si l' effant Jhesus o a fag,
Car d' el non trobarai razo
965De la valensa d' un boto.
Car totz tems ai aurit comtar,
Que d' effan se deu hom gardar;
Effant fassa o mal o be,
El non pessa falhir en re.
970Els massip tenheires van dir:
Senher mestre, voles aurir?
Per ser crezem que may valria,
Si conoisses que be fag sia,
Que a Jozep non anessem,
975E pueis quant denant el serem,
Contarem li lo mal el dan
Que nos a fag lo son effant.
Respon lo maistre teheire:
Oc, si Jozep nom volra creire,
980Mai non podi pessar per res,
Que el setis far me volgues
Aquela perdo' e lo dan
Que nos a dat lo seu effant.
E los marsips re(spo)nden totz:
985Maistre, no sias dopttos.
Senher Jozep e(s) mot prozom
Et es tengutz per ser bon hom,
Crezem que vos setis fera
E volontiers vos pagara
990Tota la perdoa et lo dan
Que vos a fag lo seu effant.
E lo tenheire respondet:
Anem hi, senher, ieu von prec.
D' aqui s' en van tantost partir,
995Davant Jozep s' en van venir,
Mot dossamen lo saluderon.
Jozep lo(r) va dir que queron?
Et lo maistre a respondut:
Senher Jozep, ieu suy vengutz
1000Aissi a vos contar t' otratge
Que m' a dat vostre filh et dampnage,
Qu' el m' a mas tenchas et mos draps
Trastotz e delitz e crematz.
Jozep al tenheire va dir:
1005Maistre, fort me meravilh,
Si l' effant vous a fag lotrage
Ni affolet vostre obratge.
Et lo tenheire respondet:
Si dieus m' ajut, senher Jozep,
1010Sapjas que ieu non ho diria,
Per lunha re que el mon sia.
Jozep al tenheire va dir:
Maistre, voles vos aurir?
Ieu vuelh que nos autres anem
1015A la tencharia e veirem
Aquelas tenchas e los draps
Que nostre effant vos a crematz.
Totz re(spo)ndo:mot volontiers.
Dis Jozep: metes vos premiers,
1020D' aqui s' en van tantost partir,
A la tencharia van venir.
Dis Jozep: vont so aquels draps?
Senher, el pairol totz crematz.
Dis Jozep: getas los del pairol
1025Et metes los en mieg del sol,
En loc que nos puscam vezer.
Totz diron: a vostre plazer.
Los draps geteron del pairol
Et meteron las en mieg del sol.
1030Volgron los a Jozep mostrar
El tenheire va regardar,
Et estet fort miravilhos,
Cant vit los draps d' aital colors,
Que re del mon non sofranhia.
1035D' aitals colo(r)s ant lo(s) volia.
Cant lo tenheire vit los draps
Tant netamens apparelhatz,
Mot at gran gaug et alegratge,
Cant el arc cobrat son obratge.
1040Totas las tenchas an cobradas
Aitals cant les avia laissadas.
Pueis lo tenheire dis a Jozep:
Senher Jozep, per dieu vos prec
L' effant Jhesus me mostresses.
1045Respon Jozep: non sai ont s' es.
Alcunas ves se levara
Gran mati e pueis s' en ira,
Que nel veirem de tot lo dia,
Que no sabrem ont el se dia.
1050Dis lo tenheire: vespre es gran,
Senher Jozep, a dieu vos coman.
Respon Jozep: (loia) e nom de dieu,
Que autretal m' en iray ieu.

Encaras nos vuelh mai retraire
1055L' effant Jhesus que anet faire.
Un jorn de l' escola partia
Am d' autres effans quel seguian,
(Que) s' anavan essems deportar
(A) foras la vill' e solassar.
1060E dementres que s' en anavari
Par la carrieira vont passavan,
L' effan Jhesus demantenent,
Vezent dels juzieus mescrezens,
D' argila et de terra amasset
1065Am fanga trastot e mesclet,
E pueis l' effan ne fes aussels,
Alaudetas et estornels
Fes ne de ganre de manieiras,
Papagais, merles, cardairinas,
1070E fes ne be entorn cen cens;
Pueis comandet a totz essems,
Que se levesson en volan,
En lor lati cascu cantan.
Totz lo(s) juzieus que aqui eron,
1075Gran miravilhas se doneron,
Cant viron los aussels volar
Ni en lur lati cascu cantar.
Pueis l' effan Jhesus lur sonet
Als aussels et lur commandet,
1080Que totz dissendesso aval
E apres laissesso de volar.
Los aussels tantost mantenen,
Vesens dels jusius mescrezens,
Demantenen tost dessendero
1085El mieg del sol els si pauzero.
Et pueis Jhesus los avenguet,
Mascle am femel ajustar,
Per lo sol les fazia anar
E l' un am l' autre pelejar.
1090Et pueis l' effan los aussels pres,
E mieg de la fanda los mes,
Dins un gran fangua los getet,
Pueis l' effan Jhesus s' en anet.
Els malvais jusius van parlan:
1095Vejas que a fag aquel effant.
Ben pert que petit a dessen;
Per sert, nos autres n' avem mens,
Car nos tot dia l' anem seguen,
Per so que faire li vezem.
1100Per sert, el es gran barataire,
Trasgetador et enganaire,
Qu' el nos a trastotz essegatz
A mon saber et encantatz,
Car ieu per sert vos dic,
1105Aquel effan es anemic.
Et si hom creire m' en volia,
D' este terra lo getaria.
Les traidors falsses juzieus
Non cresian que l' effan fo dieus.
1110Ar aurires esquern mot gran
Que anet far Jhesus l' effan.
Los aussels qu' el avia getatz
Ins el fanc e totz emerdatz,
L' effant Jhesus demantenent,
1115Vezent los jusieus mescrezens,
Los aussels fes volar trastotz
E foron orres e bragos.
E domentre que s' en anavan
Als fals juzius qu' en regardaven,
1120Per mieg la cara l' us doneron,
Les fals jusius totz esmerderon.
E parlet un malvais jusieu:
Senher, e nous ai be dit ieu,
Que per aquel foram aunitz
1125E baratatz et escarnitz?
Car per sert en despieg de nos
Aquels aussels qu' ero merdos
Los fes trastotz del fanc volar
Et pueis los fes en haut balar,
1130Per mieg la cara l' us a dat,
Trastotz caus so aesmerdat.
Cascu dis: aquo nos effant,
Ieu cre miels sia diable gran;
Car si l' effant fos nat de maire,
1135Pessas vos que ho pogues faire?
Aquest o fa per diabl(ai)eria.
Par que per sert ieu non creiria
Aquel sia home ni effant,
Ieu cre miels qu' el sia diable gran.
1140Les trahidos falses juzieus
Non cresian que l' effan fo dieus.

Non treguet pueissas temps gaire,
Les fals jusieus c' aneron faire
En un hostal sicretamen,
1145Tant com pogro rescostament,
S' aneron trastug ajustar.
Un malvat jusieu va parlar
E cridet: senher, que farem
Ni qual cosselh penre porem
1150D' aquel malvat effan Jhesus,
Si li pogram saber negus.
Respondet un malvais jusieu:
Senher, dis el, no vos sia greu.
Sabes que m' avia ieu pessat?
1155Si conoisses que sia ben fag,
Que aguessem un ostal gran
E metrem dins ganre d' effans
E sian mascles e femels.
Tuc respondon: mot ben dizes.
1160Un savi jusieu a parlat:
Per ma ley, mot es ben dechat.
Pueis lendema demantenent
Los fals jusieus mescrezens
Un hostal anero omplir
1165D' effantes, pueis aneron dir:
Fassem aissi venir Jhesus.
Ben dizes, respondon cascus.
Pueis tantost guerre non treguet,
L' effan Jhesus aqui passet.
1170E los jusieus van li sonar
E apres van li demandar
Que devines o que disses
So que dins aquel hostal es.
Respon Jhesus: ben ho diray,
1175Pors e truegas, que be o say.
E totz les jusieus an parlat:
Vejatz com be a devinat,
Que lo son effantos petitz.
E aneron l' ostal obrir
1180E van laintre regardar,
Pessero les effans trobar.
Am per pauc de dol no son mortz
Cant an vist que sont treguas e porx,
E resteron totz encantatz
1185E foron totz dolens e iratz.
Et estan, entiols meteis
Laun al autre van dizen:
Baro, de janaha
Tamalmutz alia;
1190Car nos autres em confondutz;
Tant negre jorn nos est vengutz.
En lur ebray els van parlan:
Be son intratz en gran malan.
Lus lus effans qu' eran tan be(n)ls
1195Endevengutz tregas e porsels.
Qual dis que aquel sia effant?
Per sert, el es diable gran,
Dels majors que ins en infern sia,
Car el per sa gran diablia
1200Per sert nos a totz encantatz,
Car el es endemonizat.
El es un gran baratador,
El mon non cre que sia major.
El sap tota l' astronomia,
1205Las set artz en nigromansia.
Les trahidos falsses juzieus
Non cresian que l' effan fo dieus.

Apres aisso un autre dia
Un prozom un hostal bastia.
1210El prozom avia nom Malep,
Cosin german es de Jozep.
Font vengutz en la fustaria
Comprar un fust, mester li avia.
Malep lo fust anet comprar,
1215Tres bes ou catre mezurar.
Lo fust per sert pron lonc li fo,
Fes lo portar a sa maiso.
Cant Nalep volc lo fust pauzar
Sus la mayo ne alo(n)gar,
1220Lo fust funt breus mai d' una brassa.
Tant a de dol, no sap que fassa.
Sus lo fust s' anet assetar;
L' effant Jhesus anet intrar,
Trobet Nalet que se sezia
1225Sus lo fust de malenconia.
Jhesus (a) Malet anet dir:
Co estais am tam de cossir?
Ado(n)x Malep respondet li:
Mon effant, dis el, huy mati
1230Ieu aniey aquest fust comprar,
Pueys apres l' aniey mesurar,
Lo fust per sert pron lonc me fo,
Fis lo portar a ma maison,
E tant volgui lo fust pauzar
1235Sus la maizo ni alogar,
Lo fust est cortz mai d' una brassa.
Tant soy iratz, no sai quem fassa.
Tantost respondet Jhesu Crist:
Nalap, non estias tant trist.
1240Prenes lo fust del cap de la
Et ieu penrai aquel dessa
E veirem sil poirem tirar,
Que lo poscam pro alongar.
E Malet l' effan regardet:
1245Effant, dis es, sabes que est?
Ieu ai pron mal, no me trufes.
L' effan respon: no faray ges.
L' effan Jhesus demantenen
D' aqui partit et anet s' en.
1250E Malet estet cossiros
E font maritz e doloiros.
Pueissas l' effan tost retornet,
An Malet autra ves sonet:
Cant non prenes lo cap de la
1255E ieu penray aquel dessa,
E pueissas entre me a vos
Lo tirem tan tro sia pro lonxcs.
Malep tantost la um cap pren,
Jhesus pren l' autre mantenen
1260Et aneron lo fust tirar
Detz palus e plus van alongar.
Anc ne covent a torar,
Tant l' avian tirat, alongat.
(E) pueis Malet l' effan regardet
1265Et denant el s' agenuolhet.
Senher, dis el, ar crezi ieu,
Que tu es hom et verai dieu.
E fas ho be tot essanblan
E cas tu treire o devan,
1270Car en qualque part que tu sias,
Tu o demostras cascun dia.
Pueis Nalet tantost mantenen
D' aqui partit et anet s' en
Sercar gens quel vengron aidier
1275Al fust sus la maiso posar.
E cant Nalet anar se font,
Jhesus ses autre companho
Lo fust et el anet posar
Sus la maison ben alongar.
1280Pueis l' effan Jhesus anet s' en,
E Nalep demantenen venc
Et intret s' en dis la maizo
E vit que lo fust pauzat fo.
E vai se fort miravilhar,
1285Sus la maison vai regardar
E vit lo fust mot ben pauzat
Et asson ponch ben alo(n)gat.
Nalap adon s' anet pessan:
Aquo a fag Jhesus l' effan.
1290D' autres miracles demostret
Aitant cant am los juzieus estet.
Les mortz fazia ressuscitar,
E los cranx corre et sautar
E les sortz faria aurir
1295E los mutz parlar et guerrir.
E am tot so(l) los fals jusieus
Non cresian que el fos vers dieus.

Aras son mons romans fenitz.
A totz sels que los an auritz,
1300Lur don dieus far tal portamen,
Los armes vengo a salvamen.

AMEN

EXPLICIT


Detur pro pena scriptori pulera puella.
Symon Bretelli de Tornaro Cameracen. dioc9 scripsit anno
nativ. christi M.CCC.LXXIIII die. XXª martii.