El Bassà, el Papagà, e Mimì

From Wikisource

Jump to: navigation, search
Sta pagina la fa parte del Wikisource in lengua veneta 
Flag of Republic of Venice.png Main Page:Vèneto
This page belongs to the Wikisource in Venetian language 
El Bassà, el Papagà, e Mimì
de Francesco Gritti
XVIII secolo
Informassion su la proveniensa del testo


Contents

[edit] I

Macmù Ibraim-bassà
De Karà-Dabalà,
Quel che à inventà el cafè,
(Cussì me capirè)
Stava quatr'ore al dì
In coro coi dervì.
La note po no so,
Ma mi credo de no,
Che 'l gaveva anca lu
La morosa Macmù.

[edit] II

L'aveva ristaurà
El Karavan-serà:
L'aveva fornio tre
Moschee d'arzan plachè:
L'era sta col muftì
Al sepolcro d'Alì;
Per i poveri po,
A forza de dir tiò,
L'aveva un dì vendù
Sina el ganzar Macmù.

[edit] III

Tra tante carità,
Che dai turchi se fa,
Anca quela ghe xe
De sporzer al tetè
La papa e 'l biscuì;
De agiutar el pipì
Col sorte dal cocò;
De menarlo su e zo
Sin ch'el staga ben su:
E 'l lo fava Macmù.

[edit] IV

L'aveva visità
Un aseno amalà,
L'avea messo a un bebè
Un laveman de te,
El fava (che soi mi!)
Del ben squasi ogni dì
Da le formighe ai bo,
A tu les animò:
E vechi e zoventù
Venerava Macmù.

[edit] V

Andando un dì al marcà,
El vede un papagà;
(Oe cossa serve) el re
De tu le parochè,
El ga un zufon cussì!
Color del mezzodì,
El color bianco e blò,
L'ale d'oro e ponsò;
L'era nato al Perù: —
Belo! dise Macmù.

[edit] VI

Ma no la stava qua:
El canta, el subia, el sa
Parlar bien le fransè
Quanto... quel che volè...
Quanto l'abe Morì. —
M'em tu mon ami? —
Monsiè, monsiè, tu bo,
Pa tan que le gatò,
Ghe risponde colù.
Oe, l'è incantà Macmù.

[edit] VII

Ma el nostro bon bassà
Vedendo el papagà
Là cussì garotè,
Come un ladro, disè...
L'à domandà: son pri?
Tran cechen. — Le voaci. —
El conta i soldi, e po
El lo desliga: tiò,
Torna, el dise, al Perù,
Prega Ali per Macmù.

[edit] VIII

E avendolo sligà,
Ma gnancora molà,
Vogio, el dise, alafè
Che mon bisù fransè,
La mia bela Mimì,
Che adoro dopo Alì,
Te daga un baso o do.
Za la dirà, lo so: —
No lo strussiemo più,
Lassilo andar Macmù.

[edit] IX

E al seragio tornà
In bota l'à mostrà
Quel raro parochè
A son bisù fransè.
Incantada Mimi
La 'l tol in man: — bondì,
La dise, ah ch'il è bo,
Sarmant, morblè, mem grò!
De chi estu caro? E lu:
De mon papa Macmù. —

[edit] X

— Sto brio, la dise, el ga?
Oh lo vogio in cheba qua,
Qua qua vicin al le...
Al leto... no, perchè...
Vien, mon peti mari,
Dame un baseto, issi...
No aver paura nò,
Povareto totò, —
— Ma adasio, mon bisù,
Dise alora Macmù:

[edit] XI

No l'ò minga comprà
Per tegnirlo sarà:
Ze vudrè, s'il te plè,
Le metr an liberté:
Opera pia che Alì... —
— Eh pazzie, caro ti... —
Ma, cara fia, mi po
No voi perder el pro
De un ato de virtù,
Torna a dirghe Macmù.

[edit] XII

— Caro el mio bel bassà
Lassè ch'el staga qua,
La risponde: perchè...
L'avè vus-ubliè?
M'avè comprà anca mi:
No so se me capì...
Comprai mo tuti do
Lu in libertà, e mi no?
L'opera pia per lu,
E no per mi, Macmù?