Abans los comtes

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Abans los comtes
by Arnaud Esquerrier

Et per so que lo presen libre ez de las ordonnansas et costumas de la villa de Foix autrejadas per los seignors comtes, que soun estatz sa enrier en lo Comtat de Foix, et aussi ben dels priviletges que los seignors reys de Fransa, de bouno memoria, an autrejat alsdits seignors comtes et lours festines del Comtat de Foix, cum pus largamen se apparesa en lo presen libre.

Ez aqueste lo comensamen et lo preambul del presen libre.

Et, per so que ez rasou que las causas premieras et santificadas en lo presen libre sian metudas per eternal memoria, es à saber cum lo glorios martyr Mosseignor Sant Volzia es bengut en la villa de Foix. Loqual glorios sant ez patro de la gleisa et villa de Foix, que ez cap et tiltre principal de la seignoria de Mosseignors los comtes de Foix, de aquels que sa enrier soun estatz, et dels presens, et dels que en lo temps advenir succedaran.

Lo glorios martyr Mosseignor Sant Volzia foc de noble generacio de la ciutat de Roma et fil de un senador de Roma et del linatge dels Orcis. Et espirat de la gracia del Sant Esprit, segon sas canoniguas et legenda, laissec sos parens et amycs et s'en anec predican la fe crestiana en lo realme de Fransa, entro que foc à Tors en Torena. Et per so que ez à saber cum lo glorios martyr foc archevesque de la ciutat de Tors, et sa successio, et que foc premier archevesque.

Ez assaber que Sant Gatia foc lo premier archevesque de Tors et commensec de sezer l'an de Nostre Seignor Diu CCLX et seguec L ans. Lo segond archevesque foc Sant Lidoris, que seguec XXXIII ans. Lo ters foc Sant Marty, que seguec XXXVI ans, IV mezes, XVII jorns, et clausec sos jorns l'an de Nostre Seignor CCCLXXIX, en l'atge de LXXVI ans. Lo quart foc Sant Bres, que seguec XLVII ans. Lo quint foc Sant Ostochi, que seguec XLVII ans. Lo sies foc Sant Perpetuus, que seguec XXX ans. Lo septiesme foc Sant Voluzia, que commensec de sezer l'an de Nostre Seignor DXI et seguec VII ans et dos mezes. En aquel temps regnava un malvat rey iretge que se appelava Alaricus, rey dels Gots et dels Ariats, seignorian Tolosa et lo pays, perseguia et aucisia tots los Crestias que podia trobar ab sas gens d'armas et iretges de sa companhia. Et fec grans mals en lo realme de Fransa, prenguec et destrusic la ciutat de Tors en Torena et s'en menec pres et ligat lo glorios archevesque Sant Volzia entro à Tolosa.

Clodovic, lo cinquiesme rey crestia de Fransa, perseguec aqueste malvat rey Alaric et lo jetec de touta Fransa entro à Tolosa oun toutjorn plavia sang. Et aquy lo rey de Fransa auciguec lo rey dels Gots et la major partida de sas gens. Et los autres, que escapar poguian, fugin et s'en meneguen pres et ligat lo glorios Sant Volzia per lo passar en las Espanas. Et entre Pamias et Varilhas, al loc de Cor(o)gna appelat Villapeyrouza, lo descapiten et aqui lo fen passar martyr. Et las lansas de aquels que lo descapiten tornen aybres de freysse touts verts, ainsy que encara se mostra al meteys loc, que despeys ensa nou soun poguts morir per la vertut divina. Et apres, la neyt seguen, per denonciacio de l'angel trametut per Diu, foc denonciat à doas santas monyas, santa Julia et santa Juliana, à la gleysa de Sant Johan de Verges, que anessan à la villa de Foix, al poble crestia et als clercs et capelas, que portessan lo cos sant sevelir à la gleisa de Foix. Et ainsy ac fen; oun aguen contradiccion ab los de Pamias. Et foc metut sus una carreta, laqual tiravan dos biaus, et lo porten à la gleysa de Foix miraculosamen. Las roquas se parten; las rodas de la carreta s'en intravan per la roqua, et los peds dels biaus, cum claramen se mostra dejos Foix, en lo gran camy, en las roquas del Pas de las Latras; la riviera se eysseguec et fec camy. Redec veser als orbs, redec als contrafeyts et indemoniats sanitat, et (fec) infinits autres miragles, que serian long à comptar, que soun escripts en sa legenda; laqual fec Sant Gregory que, apres lu, foc archevesque et apres papa en Roma. Et lo glorios Sant Volzia se repausec en la gleisa de Foix l'an de Nostre Seignor Diu DXIX; et laqual gleisa es fondada à la honor de Sant Nazary, que foc martyr per Nero, emperur Roman, dins lo temps que "foc Sant Pey, apostoul, et Sant Paul prenguen martyri."

Sant Agosty commensec l'ordre et regla, don lo conven et religioses del monastier de Foix prenen l'abit regular, lo premier an de son avesquat, que foc l'an de Nostre Seignor Jesus Chris CCCXLVI, et moric l'an de Nostre Seignor CCCCXXXVI, atjat de LXXVI ans, et de son avesquat lo XL ans, en la ciutat d'Afriqua.

Et en l'an de Nostre Seignor CCCXV sant Antony, monge, floric; et, en aquel an meteys, sant Anastasy, que fec lo quicunque vult salvus esse, et sant Hierominus florin.

Et en l'an de Nostre Seignor CCCLXXV moric lo pros rey Artus de Bretanha, que tants et merveilhoses feyts conquestec, et en aquel an meteys nasquec Merly.

Dels seignors temporals, que per labets seignoriavan lo castel et villa de Foix, no se troba sinou ainsy cum avan auzirets. Empero lo regen de la gleisa et monastier de Foix se titulava archiprestre de Savartes.

Et per apres se troba en lo cartulary de Foix un transcript de carta antigua, feyta l'an de Nostre Seignor DCCCXLII: creatoris cunctarum, contenen que, al temps de Dagobert, rey de Fransa, seignorian touta Guyana, Galia, et ainsy meteys regin l'empery, et Ramon, comte de Tolosa, seignorian, Hugo papa estan, touta la gleisa oriental (era aixi) perturbada que, en tot lo Comtat de Tolosa, à tard se trobava, fora los forts, maisous, homes que y habitessan. Car touts los homes et las fennas eran morts per un vescomte, que se apelava Benaduc; loqual era de gran linatge et toutjorn s'efforsava de soubmettre touts sous vezis et parens. Ainsy cum, un jorn, aqueste batalhava ab sos ennemics, foc tout pessejat per sos ennemics; et revenguec de lu un fil, que se appelava Ato, loqual aguec victoria de sos ennemics ab l'adjuda del Comte de Tolosa. Losquals, vejen que no podian aver enfans, se van inventar que fessan sengles monastiers ab dos convens; et ainsy ac fen. Lodit Ato ediffiquec lo monastier de Lezat, et lo comte de Tolosa ediffiquec lo monastier de Sant-Pey de Rasa, prop de la Garona. Et apres lodit Ato prenguec l'abit.

Et se troba en las canoniguas dels papas que foc una fenna d'Anglaterra que, per siensa estan à l'abit de jovensel, per granda siensa que avia, foc elegida per papa Johan, apres Leo papa. Et per un son familhar foc emprenhada et, cum anes(sa) de Sant Peyre à Latran, foc angustiada et enfantec à la gleisa de Sant Clemen, et aqui moric.

Encara ez rasou que, en la presen libre, se fassa mencio dels seignors reys de Fransa, nom per nom, entro al jorn presen, mil quatre cens cinquanta hoeit: Fermont, Clodio, Merovic, Childeric, que soun descenduts del linatge dels Troyas. Et comensec de regnar lo premier, so es Fermont, l'an de l'Incarnacion de Jesus-Christ CCCCXX.

Aquestes soun los reys chrestias: lo premier Clovis, que comensec à regnar l'an de l'Incarnacion de Jesus Christ CCCCLXXXIV; Thierry, Theodobert, Theodovald, Clodomir, Childebert, Clotayre, Chilpery, Aubert, Sigibert, Gontran, Childebert, Thierry, Clotayre, Childeric, Clovis, Thierry, Childebert, Dagobert, Clotayre, Chilpery, Thierry, Childeric.

Carles Martel, que dec las franquesas als Bearnes, ez sevelit en cos et arma al suplici d'Infern, seguen las canoniguas dels papas, per so que avia ostat à la gleisa los delmes.

Carles Magnes, Loys Debonayre, Loys lo Beuyt, Carles l'emperador, Eude, Carles lo Simple, Larif del linatge de Borgonha, Lotayre, Loys, Hugues Capet, Robert, Henry, Phelip lo premier, Loys, Loys, Phelip Auguste, Loys, Sant Loys, Phelip, Phelip lo Bel, Loys, Johan, Phelip, Carles.

Johan Lamanta, que foc pres per lo prince de Galla.

Carles que comensec à regnar l'an mil(CCC)CXXII.

Et per so ez raso que touts los seignors comtes de Foix, que soun estats, sian metuts apres ainsy, cum s'ensiec.

Los priviletges, que los seignors reys de Fransa an donats als seignors comtes de Foix et à sos subjects, se enseguiran apres la subsequensa dels seignors comtes de Foix.

Seguen se las istorias et canoniguas dels principis, don los seignors comtes de Foix soun descenduts, et las valors et proesas, ainsy que per avan ausirets:

Sieg se la istoria de Carles Magnes, rey de Fransa, emperador de Roma, que conquestec à la fe crestiana Carcassonna, Narbonna, Alamanha, Rossilho, Catalonha, Arago, Urgel, Espagna, et infinits autres pays; et comensec à regnar l'an de Nostre Seignor DCCLXXX et regnec XLVII ans. Et tenen lo sety à la ciutat de Narbonna, apres que Carcassonna foc conquestat, d'autres grans seignors demandavan Narbonna al rey; et Carles Magnes, vesen asso, no la volguec donar à negun sinou en aquel que be aguera meritat. Et entertemps Aymeric, fil de Arnaud de Bellanda, nebot de Geraud de Viana, de noble generacio, que avia cavalgat et gazanhat Barsalona et Irlanda, lo rey Carles Magnes, de sa bona plasensa, ly donec la tersa part de Narbonna; l'autra tersa part donec à mosseignor Thomas, un dels armitats de la Grassa, que foc lo premier archevesque de Narbonna, et ly donec dex avesques suffragans; et l'autra tersa part donec al rey dels Juzieus, que eran en la ciutat de Narbonna, loqual era del linatge de David, et per causa que los Juzieus ly fen gazanhar la ciutat. Et mandec que d'aquy avant on appelles aqueste seignor Mosseignor Aymeric de Narbonna. Et pus, en outre, ly donec Bezes, Agates et lo port de la mar, Magalona, Uzes et Nemes, Arles, Avigno, Auratz, (Viana era de son oncle), Valencia, Lacdoves, Castres, Tolosa, Albeges, Carcassonna, Razes, Enna, Empura, Cocolibourna, Gerona, Barsalona, et Tarragona. "Et ainsy auras vingt-quatre realmes de Sarrazis; per Narbonna, diguec Carles Magnes à Aymeric de Narbonna, seras duc et per Tolosa seras comte, et per las autras ciutats seras marques".

De lasqualas causas Mosseignor Aymeric redec gracias de genols en terra à Carles Magnes. Et apres Mosseignor Aymeric de Narbonna, ab l'espasa, auciguec lo rey Borreilh, que era frayre de la reyna Oriunda, molher del rey Matrandus, rey de Narbonna, et auciguec lo Almanor de Cordoba en batailha, et infinidas autras armas fec, que assy serian longas à espliguar.

Mosseignor Aymeric aguec dos fils: Torsonus et Roger. Torsonus foc duc de Narbonna, comte de Tolosa, d'Albiges et de Avigno. Et Roger foc comte de Carcassonna, Bezes, Barsalona, Gerona et Ampura, et seignor dels Foixens; retenguec l'homenatge al comte de Tolosa.

Et de Roger, comte de Carcassonna son descenduts los comtes de Foix, que apres ausirets per nom, cum ez estat lor comensamen, laissan lor prolixitat de aquels que son venguts apres Roger entro Mosseignor Roger, que foc payre de Mosseignor Bernard, comte de Foix, lo premier dels autres seignors comtes, que son estats en denneg, no son point assy per la prolixitat.

En l'an de Nostre Seignor Diu DCCCCLXVI, en lo mes de Febrier, regnan Leotar, rey de Fransa, lo dixiesme an de son regne, Mosseignor Arnaud, comte de Carcassonna, et Madona Arsenda, sa molher, donen à Roger, lor fil, lo Castel Penent qu'es entre Foix et Amplaing.

Item, apres en l'an DCCCCLXXIV, Mosseignor Arnaud, comte de Carcassonna, et Madona Arsenda, sa molher, donen al glorios martyr Sant Volzia la gleisa de Amplaing.

Item, en apres, Mosseignor Roger, lor fil et heritier, succedec (en) lo comtat de Carcassonna, Bezes, Barsalona, Foix, et las autras seignorias dessus. Mosseignor Roger aguec per molher Madona Aladays. Et un jorn, estan en lo castel de Foix, so ez en l'an DCCCCLXXXVII, regnan lo premier Loys de Fransa, donen al glorios martyr Sant Volzia la villa de Savignac, Perlas, Sencirac, Verdu, Prayols, Planissolas, Ferrieras.

Item, en l'an MXII, regnan Robert, rey de Fransa, Mosseignor Roger, comte de Carcassonna, et Madona Aladays, sa molher, estan en lo castel de Foix, donen al glorios martyr Sant Volzia la villa de Vernejol, ab la gleisa de Sant Marty, la villa de Verdu, la villa de Ferrieras ab sos delmes.

Mossen Roger, comte de Carcassonna, aguec de Madona Aladays, sa molher, tres fils: lo premier aguec nom Ramon, lo segond Bernard, lo ters, Peyre. Et fec son testamen et sa darriera volontat l'an de l'Incarnacio de Nostre-Seignor MLXII, ainsy cum pus à pla appar per lo testamen que ez als archifs del castel de Foix. Et laissec à Ramond son premier fil lo comtat de Carcassonna ab sos aloys et seignorias, et foc comte de Barsalona et de Carcassonna. Et à Bernard, son segond fil, et à Madona Aladays, maire de Bernard, laissec la viguaria de Savartes ab lo Castel Penent, que ara se appela colh de Barry. Loqual castel foc derrouit per una comtessa, que foc de Catalonnha; et autres mals fec en las plassas dels gentilshomes del comtat, per so que no ly fen honor à son retorn, car no ly appartenian. Et apres laissec à Bernard et à Madona Aladays, sa maire, lo vescomtat de Cozerans et la maytat de Volvestre, et lo castel de Foix ab sa terra Foixenca, et Dalmazanes et Podagues et Arnagues et lo bosc de Borbonna entre l'Hers et l'Arieja. Et à Peyre son ters fil donec l'abbadia de la Grassa ab gran cop de autras rendas ecclesiastiquas, contengudas en la carta del testamen.

Item Mosseignor Ramond, comte de Carcassonna et de Barsalona, aguec debat ab Mosseignor Ramond, comte de Tolosa, que era lo segond de aquels que appelen Ramond en lo comtat de Tolosa, et per causa que lo comte de Tolosa demandava al comte de Carcassonna et de Barsalona que ly fes homatge per lo castel de Laurac. Apres foc tractat accord per lo moyen de Mosseignor Bernard, comte de Foix, frayre del comte de Carcassonna et de Barsalona, ab lo comte de Tolosa, que lo comte de Tolosa donec al comte de Carcassonna et de Barsalona lo castel de Laurac am dex mille meix de moneda Barsalonesa, en l'an MLXXI, (lo) septe jorn de septembre, ainsy cum appar per los estrumens sagelats, que soun al cartulary del castel de Foix, en la caissa de Carcassonna.